Del Sud

Crònica d'un llibre

28 d'agost de 2011
2 comentaris

En la mort d’Heribert Barrera

Ens ha dit adéu l’Heribert Barrera. Com deia l’Ovidi, se n’ha anat de vacances i, a més, ho ha fet, com tants i tants altres, sense poder veure el seu gran somni fet realitat: la independència dels Països Catalans. Mirant la trajectòria de Barrera, veiem un gran lluitador republicà i catalanista, que no va dubtar a enrolar-se en el bàndol que defensava la legalitat i la raó front a la barbàrie i el feixisme en 1936 i que, és clar, en va patir les conseqüències: persecució, exili i una vida consagrada a una causa.

La mort de Barrera ha de servir com un alicient més per a seguir lluitant, per a aconseguir fer realitat el somni de tanta gent que va dedicar la seua vida a treballar per la llibertat del poble català. Per ell, i per tants altres, no podem defallir per molt dura que siga la batalla o per difícil, utòpica o, directament, impossible que semble la tasca.

Això sí, tampoc podem defugir dels errors que tota una vida de lluita, a voltes, provoca. Cap al final de la seua vida, Barrera va enterbolir una trajectòria immaculada amb opinions i visions de la situació que, al meu parer, són errònies i perilloses. La culpa de la situació dels Països Catalans és, sobretot, nostra i dels qui ens neguen sistemàticament el dret a exisitir. Culpar els immigrants o enarborar la bandera d’una puresa racial catalana és atacar el més dèbil i no entendre que caminen des de fa segles cap a un món mestís, global, mesclat… millor.

Per tot això, cal tindre a Heribert Barrera en el record: com a exemple de lluita constant i sense defallir al llarg de gairebé un segle de vida i com a mostra de la fermesa ideològica que necessitem per a no oblidar que, a banda del país, estan les persones. La nostra tasca no és només aconseguir la indepedència, sinó una societat justa per a tots: catalans de dins i de fora, gent de la terra i nouvinguts. Una societat sense diferències, ni pedrigrís, on poder gaudir de la nostra llengua, la nostra cultura, la nostra llibertat i la nostra gent, vinguen d’on vinguen i tinguen el color de pell que tinguen.

En tot cas, descanse en pau, Heribert Barrera…

  1. Mai he sentit en boca (o en artícles) del propi Herribert Barrera que aquest va “culpar els immigrants o enarborar la bandera d’una puresa racial catalana”. Altre cosa fou que hi hagueren certs moviments socials i polítics que van voler falsejar les seves opinions (sobre tot desprès de l’edició del llibre “El que pensa Herribert Barrera”).

    D’altra banda,estic d’acord amb tot el demés que vostè diu.

    Atentament

Respon a JRRiudoms Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!