Del Sud

Crònica d'un llibre

31 d'agost de 2009
0 comentaris

El futbolista que no es va plegar davant Hitler

Europa, anys 30. Tot el Vell Continent roman nafrat pel sorgiment dels poderosos règims feixistes: Alemanya, Itàlia, l’estat espanyol… Alguns països, com Àustria, pateixen en primera persona els efectes de les polítiques expansionistes d’aquests règims que, com el sinistre III Reich d’Adolf Hitler, aspiraven a augmentar el seu poder mitjançant l’annexió de territoris.

Paral·lelament, l’any 1934, se celebrà a Itàlia la segona edició de la Copa del Món de futbol. D’entre tots els equips, n’hi havia un que hi destacava pel seu joc atractiu, vibrant, gairebé màgic. Coneguda com “el meravellós equip”, la selecció austríaca arribà a Roma com la gran favorita, però un escandalós arbitratge en la semifinal contra Itàlia els va privar de disputar la gran final i el títol anà a parar a les vitrines del combinat azzurro, per a gaudi i joia del dictador Mussolini.

Quatre anys després, la selecció austríaca ja no existia. Poc abans de la tercera Copa del Món, que es va disputar a França, l’equip austríac va ser annexionat per Alemanya que va tractar d’incorporar al seu planter els millors jugadors del”meravellós equip”, inclós Matthias Sindelar, el primer gran jugador europeu, conegut com “el Mozart del futbol”. Sindelar era tota una estrela mediàtica de l’època: les masses l’adoraven, la seua fama era inabastable per a qualsevol altre esportista i, fins i tot, va protagonitzar una pel·lícula. Era tot un heroi nacional d’Àustria.

Sindelar, d’origen jueu, es va negar a formar part de la selecció alemanya i, malgrat tindre la consigna de no marcar, va anotar el darrer gol de la selecció austríaca front el combinat teutó en el que havia de ser el partit d’acomiadament del “meravellós equip”, abans de ser fagocitat per Alemanya. No content amb això, Sindelar, que a l’inici del partit es va negar a fer la salutació feixista, va celebrar el gol amb un ball davant les autoritats nazis que enrolojà els capitosts del III Reich. Aquell mateix any, “el Mozart del futbol” i la seua dona van aparèixer morts a sa casa de Viena, en un suposat suicidi amb pudor a assassinat polític.

La història de Sindelar és la d’un home precursor dels grans futbolistes posteriors, des de Pelé a Maradona, de Di Stéfano a Cruyff, de Kubala a Messi… però, sobretot, la història d’un home que no va plegar-se davant la més terrible maquinària de guerra assassina i que va mantindre la seua dignitat com a ser humà per damunt de tot, pagant-ho, fins i tot, amb la seua vida.

Ara, rellegint la història d’aquell genial davanter austríac, no puc evitar pensar en tants i tants jugadors actuals que, amb la vida econòmicament resolta i sense una desena part del perill que va córrer Sindelar, es pleguen sistemàticament als interesos comercials de les empreses que els patrocinen i, sobretot, són incapaços d’emprar la seua fama i la seua presència social per influir sobre el públic que els segueix i donar exemple. A casa nostra, tret d’algunes excepcions com l’Oleguer, en tenim molts i molts exemples. Supose que ací rau la diferència entre les persones dignes i les covards.

(A la imatge, Matthias Sindelar fent l’avió després de marcar un dels més de sis-cents gols de la seua carrera)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!