Els haikus, cada vegada, m’agraden més… Curts, sintètics, mínims però, amb tot, carregats de sentiments i una porta oberta al pensament, a la reflexió i a les emocions que fan que pague la pena viure. No puc pensar en un moment més adequat per penjar-ne dos que aquesta tranquil·la vesprada de juliol, d’aquelles que el cos demana fer la becaina mentre el Tour de França sona de fons a la televisió i la ment s’enlaira cap a on ens agradaria estar realment.
El primer és del meu enyorat Benedetti; el segon… bé, diguem que és d’un poeta aficionat que mai no eixirà als llibres de literatura.
llueve sin ruido
pero bajo el paraguas
funciona el beso
Ets nua al sofà;
el teu cabell de princesa.
La felicitat…
(La imatge és el quadre “L’amor sota el paraigües”, d’Andrei Protsouk)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!