Del Sud
Crònica d'un llibre
Teulada, la Marina, País Valencià. Vuit de la vesprada. Una llarga filera de vehicles s’acosta als salons Canor, un dels nombrosos llocs on la trama corrupta investigada al cas Gürtel ja havia organitzat saraus per al PP valencià. Com s’acostuma a dir, el culpable torna a l’escena del crim. El president valencià, Francisco Camps, s’autoproclama candidat dels populars sense importar-li les imputacions i les acusaciones que cauen sobre les seues esquenes. Se sent un protegit de Déu, i actua com a tal.
Però, vet ací, que un grapat de valencians, uns dos-cents de quatre col·lectius diferents, s’apropen també al restaurant de Teulada. Van fortament armats amb pancartes, proclames i un carregament importantíssim de raó, dignitat i ganes de dir que ja n’hi ha prou. Un a un, els vehicles que arriben al Canor, farcits de camises de Ralph Lauren, Barbie Gürtels i pells morenes de platja tropical i rajos uva, es troben la revolta ciutadana allà mateix, a les portes del seu sopar de la vergonya. Uns, somriuen nerviosos; altres, torcen el gest i miren de fer cara de menyspreu que, en realitat, és rictus de preocupació.
Pel camí, altres vehicles que no tenen res a veure amb el soparot popular donen ànims als manifestants; fins i tot, alguns guàrdies civils i policies destinats a protegir el nucli dur de la dreta valenciana reconeixen quan ningú no mira que tenen tota la raó. Ja n’hi ha prou! No és possible seguir tolerant aquest balafiament dels diners públics mentre els serveis bàsics són cada volta més miserables i raquítics.
Els membres de la plataforma En Moviment també hi som, junt als bombers, els Maulets de la Marina i uns treballadors d’Alacant que també han patit el mal govern dels populars. Com a ciutadans, tenim dret a expressar les nostres queixes perquè la política i la democràcia és alguna cosa més que votar cada quatre anys i callar.
Amb ironia, portem un trofeu per a camps pel lideratge mundial del País Valencià. Lideratge en atur, lideratge en retard de les llistes d’espera sanitària, lideratge en fracàs escolar -barracons, baixos índexs de lectura, etcètera-, lideratge en uns serveis socials escarransits i deficients, lideratge en desinformació -per a Canal 9, no va haver cap esbroncada a Camps, és clar-, lideratge en corrupció… “Et vull un ou, vull un tratge nou”, “No a la corrupció, Camps dimissió” o la música d’El Padrí taral·lejada per dos-centes goles fartes de pocavergonyes van ser alguns dels lemes que es van plantejar durant gairebé dues hores de concentració.
Camps, com els lladres, es va amagar per no sentir-nos i tampoc va vindre a arreplegar el seu trofeu. Que no patisca: tenim temps, paciència, ganes i forces per recodar-li a tota hora que no tots els valencians ens empassem les seues mentides. Per recordar-li que aquest poble, digne i rebel, porta anys enfrontant-se a gent com ell sense defallir.
Per demostrar-li, al cap i a la fi, que som un poble en moviment…
(A la imatge, la pancarta d’En Moviment, a la porta dels salons Canor de Teulada)
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Aquets són els de la llengua valenciana però sense el valencià.
Els de la llengua valenciana per a guanyar-se voluntats polítiques dels valencians, però sense el valencià, per intentar-lo mantindre’l sota minins històrics d’ús social, -com passa a Catalunya salvant les diferències polítiques- per què tots són igualment sota la voluntat dels espanyols-.
Per què saben què com més valencià més probabilitats d’augmentar el consum català, i aposten per polítiques monoligüistes en espanyol doncs la gent nomès rebutja allò que desconeix.
Els mateixos absolutistes i despotes dels grans events espanyolistes i de ‘todo por el pueblo, però sin el pueblo’.