Del Sud

Ja ho sabíem però, si més no, ara ja hem confirmat a què va anar España 2000 a Benimaclet el passat divendres. Com que no van tindre cap mena de ressò al barri i el seu pas provocatiu i macarra per davant del Terra no va provocar cap aldarull, José Luis Roberto i el seu petit exèrcit particular s’hi van personar al centre social ahir amb un evident interés per provocar als qui hi treballen i a tota la gent que, simplement, volia passar una estona xarrant amb els amics, sopant o fent-se’n una abans d’anar a dormir.

El pitjor de tot és la impotència que hom sent quan veu la impunitat amb què es mou aquesta gentola. España 2000 -un partit que s’ha quedat endarrerit, fins i tot, en el nom- es presenta com una formació política normal, però els seus mètodes són els de la ultradreta de tota la vida. I, a més a més, amb la connivència de la policia que, a banda de trigar més de mitja hora en arribar al Terra, cridats pels responsables del centre social, no es van dignar ni tan sols a identificar els assaltants. En canvi, sí van identificar alguns veïns que s’hi adreçaren després de rebre amb preocupació de gent que estava patint la intimidació de Roberto i companyia a l’interior del local.

Aquesta policia, la mateixa policia que el delegat del Govern, l’inefable Peralta, ex polític d’esquerres, va enviar a apallissar els veïns del Cabanyal, va acomiadar Roberto entre salutacions i encaixades de mans. A l’interior del Terra, mentrestant, la ràbia continguda vessava a borbollons, després d’una tensa estona on hom va haver de suportar, fins i tot, amenaces de mort. “Como me aguantes la mirada dos segundos más, te clavo un cuchillo en el pecho”, va ser la frase d’un dels assaltants, dirigida a cap a un jove que sopava tranquil·lament al local.

La reacció de la gent, però, va ser exemplar. No paga la pena rebaixar-se al mateix nivell que aquests personatges i, de pas, exposar-se a una agressió amb resultats incalculables. Per desgràcia, ja sabem què es tindre morts i no en volem més. Només volem viure a una ciutat on no es puga intimidar ningú per la seua forma de ser, de pensar o viure. Una ciutat on tothom puga anar a sopar tranquil on li vinga de gust sense haver de patir per ser independentista, immigrant, antifeixista o obrer. Només volem això. Només.

Des d’ací, la nostra solidaritat amb els companys del Terra i un alé de suport per a deixar clar que no estem sols. Que seguirem tots junts sense deixar-nos intimidar, afermant les arrels que ens fan poble. A Benimaclet, a Gràcia o a qualsevol altre indret dels Països Catalans. La nostra veu és la nostra arma. Que no ens la lleven mai.

(A la imatge, Jose Luis Roberto, líder d’España 2000, durant una manifestació dels ultradretans contra els treballadors immigrants a Russafa)

Enllaç de la notícia de L’Informatiu

Comunicat del Terra davant l’atac

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!