Del Sud
Crònica d'un llibre
Ahir vam ser a Burjassot. Un miler de persones vam prendre els carrers per recordar la figura de Guillem Agulló, assassinat per la intolerància feixista l’onze d’abril de 1993 a Montanejos. Fou una emotiva manifestació per mostrar a Guillem que, malgrat que molts han intentat esborrar aquella punyalada d’onze centímetres, nosaltres no ho oblidem. Estelades, banderes antifeixistes i alguna que altra llàgrima passejaren pel seu poble natal per fer palés que la lluita per tot el que ell va estimar continua. Perquè eixe és el millor homenatge que li podem retre, perquè aquesta gentola ha de saber que ens mantenim fidels a aquest poble, que no renunciem a la nostra idea de país, ni a la nostra llengua, ni als ideals de solidaritat i igualtat de l’esquerra. A tots eixos sentiments que, aquella fatídica Pasqua de fa quinze anys, van intentar silenciar.
Els sons de la trikitixa, els castellers, els dimonis, el record a Miquel Grau, al jove castellà Carlos, una modesta mascletà, les albaes i una emocionat muixeranga -un petit tast per demostrar que el País Valencià continua lluitant- segur que van fer somriure a Guillem allà on estiga.
Després, va ser el torn dels concerts. La tendra veu de Feliu Ventura; el bon directe de 121Db; la primera vegada que escoltàvem en directe el nou i grandíssim treball de la Gossa Sorda (senzilament, espectaular)… i, per cloure, els Obrint Pas, els quals acabaren fent ballar a més de 3.000 persones amb les notes de La manta al coll o El tio Pep.
Molts amics hi eren presents. Vam poder parlar amb Feliu Ventura, amb Xavi Sarrià i amb Miquel Gironès abans que pujaren a l’escenari a fer-nos vibrar. També saludàrem a Juanjo, de Partisano, carregat de llibres de Del Sud i cabassos de samarretes i CD’s. Vam veure a Sandra Obiol, qui tant bé ens tractà en la presentació del llibre a Alcoi; i a Jordi Sebastià, qui ens convidà a unes cerversetes i a una bona conversa en el Bassot (on tornarem, de ben segur, a fer alguna presentació).
Com no, tinguèrem temps per enraonar amb la gent del SEPC i Maulets (Octavi, Ferran, Andrés i Josep), sempre treballadora i atrinxerada en la barra. I amb Francesc Ribera Titot, qui ens confirmà que ens acompanyarà diumenge 20 d’abril en la presentació de matí a Barcelona. Acabats de vindre del Nord, també hi estaven Ramon López i Josep Domènech, de Vilanova i la Geltrú, que ens comentaren tot el que s’està coent en eixa fantàstica presentació que, amb tanta cura, estan preparant pel 23 d’abril.
I és que la nit fou molt llarga i plena de converses amb molts altres companys i amics de classe, feina i aventures. En definitiva, una magnífica vetllada per recordar a l’enyorat Guillem.
(A la imatge, la capçalera de manifestació que va recórrer ahir els carrers de Burjassot, a la comarca de l’Horta Nord).
(Afegim una crònica del acte que paral·lelament es va fer a Barcelona per recordar a Guillem)
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Aquest és el vídeo de l’equip de Vilaweb sobre els actes d’homenatge a Guillem del passat dissabte a Burjassot.
Ep.
Nosaltres vam baixar i vam arribar un pèl tard, la cosa ja havia començat, mentres aparcàvem el cotxe vàrem sentir els petards, i vam arribar just per veure la moixeranga que van tocar els 3 dolçainers. Molt emocionant, la veritat.
Veure tota aquella plaça plena de gent, i amb un silenci escropulós mentre duraven les agudes notes, i amb els punys alçats, feia posar els pèls de gallina.
en relació al comentari de l’anti xorrades, només li diria que ser antifeixista, es pot ser aquí, a Madrid i a la xina popular (tot i que l’expressió de la xina no crec que passi per bon moment, ara amb això del Tibet…)
No es tracta de que hagi vingut el de Castella o el d’aquí o el d’allí, es tracta que a Castella també hi ha un moviment antifeixista, que es solidaritza amb el d’aquí, que també mostra el seu rebuig i també ens ensenya el que els passa allí.
Jo em quedo amb la imatge de les estelades al vent, a més de 300km de casa, a un País Valencià que el PP el vol destrossar, però que molta gent, moltes famílies, pares i mares amb els xiquets petits, estaven allí, amb els cotxets i amb les criatures, també hi havien joves i grans, …
Tots units per un sentiment, per voler viure tal i com hem decidit viure, i ningú, ni polític ni feixista ni persona ens ho pot negar.
Vam tenir una molt bona experiència a Burjassot (tot i que tant fugissera que en menys de 24h ja estàvem a Valls…), i bé, només dir que des d’aquí teniu el nostre suport i baixarem no només quan faci falta, sinó que quan no, també.
Salut i endavant!
La lluita continua, no s’atura, i es pot començar cada dia, des del carrer, des que vas a compar el pa, i compres una “barra de quart” i no de “cuarto”.
Vam poder comprovar que la situació bilingüística a València era bastant deplorable, molta gent et parlava primer en castellà, i quan veia que parlàvem català, també hi parlaven.
És un bilingüisme que també s’intenta imposar al principat.
Però tant al País Valencià com arreu dels Països Catalans, estic convençut que no s’hi acabarà imposant.
El panorama és difícil, però res no està perdut.
S’ha de canviar el xip de molts valencians “de postal” (com diuen la Gossa sorda), i el primer pas hauria de ser el “canal9”, que des de l’hotel el vam sintonitzar, però no vam aguantar ni 5 minuts al veure que era en castellà…
Bé, què us diré que no sapigueu, visquent-hi cada dia?
Norres, salut i a reveure, a veure si hi ha sort i ens podem escapar un dia d’aquests que pugeu!
Salut!