Del Sud

Crònica d'un llibre

2 de febrer de 2008
1 comentari

Història, mentides i manipulacions

L’encertada proposta del company Vicent Partal per retre un homenatge a la figura del rei Jaume I en el 800 aniversari del seu naixement ens ha engrescat. En el moment actual, on la mentida i la manipulació històrica són més que habituals, amb pseudohistoriadors que s’entesten a dir coses com que la guerra civil començà en 1934 i que els culpables no van ser els colpistes del “alzamiento militar” sinó els qui defensaven el règim republicà legítim, o que ací ja es parlava valencià molt abans de l’arribada del Conqueridor, els homenatges a Jaume I resulten molt simptomàtics.

Ara que fa tants anys que l’espanyolisme ens aplica alló de “divide y vencerás”, és molt curiós veure com els Països Catalans, a l’uníson, celebren l’any Jaume I. Per molt que el president Francisco Camps preferisca no fer-ho notar, el País Valencià, com Catalunya i les Illes, participa d’una celebració absolutament nacional, on recordem la figura de l’home que fundà allò que som avui. Resulta patètic, però, veure com els diversos actes organitzats per la Generalitat Valenciana “obliden” esmentar el lloc de naixement del rei o en quina llengua estan els seus escrits, ja que posaria en dubte moltes de les seues tesis filoblaveres.

El Llibre dels Feyts n’és un bon exemple. La crònica del rei Jaume I, feta per narrar les gestes del monarca i per mostrar-lo com un escollit de déu, es va escriure a parts en llocs com Xàtiva o Barcelona i, curiosament, mai es va haver de canviar de llengua. El fragment que hem triat a Del Sud explica com es va fer onejar el Penó de la Conquesta a València, la nostra ciutat, com a senyal de rendició davant les tropes del rei. Una senyera quadribarrada que els nostres governants pretenen amagar dins d’un fosc soterrani, en un altre nou intent de manipulació històrica. No ho anem a permetre; per això serveixen, si més no, aquestes efemèrides. Bona lectura.

“E quan venc altre dia a hora de vespres enviam a dir al rei e a Raiç Abulhamalet, per tal que sabessen los cristians que nostra era València, e que nengun mal no els faessen que metessen nostra senyera en la torre que ara és del Temple. E ells dixeren que els plaïa. E nós fom entre la rambla e el reial e la torre. E, quan vim nostra senyera sus en la torre descavalcam del cavall, e endreçam-nos vers orient, e ploram de nostres ulls, e besam la terra per la gran mercè que Déus nos havia feita”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!