Xiri, posarem la senyera, i tota la carn a la graella
El missatge del Jordi enviat a les onze del matí del diumenge 12 d’agost: "Companys! han trobat el camarada Xirinacs mort en un camí. Als 75 anys ha decidit treure’s la vida i deixar de lluitar. Potser va sent hora de fer quelcom! Salut i glòria!".
Més o menys exacte. No em referiré a les mostres de condol de qui no s’ha sentit interpel·lat en l’escrit pòstum d’aquest lluitador. M’ha sabut molt de greu i m’ha entristit la seva mort, que sí que m’ha fet sentir al·ludit.
Tres vegades a les presons espanyoles des del 1972 fins el 2005 en Xirinacs ha estat un patriota abnegat. Curiosa i molt particular ha estat la descripció periodística que n’han fet d’ell: "personatge emblemàtic els darrers anys de la dictadura i els primers de la Transició". Un resistent humanista al régim franquista, a la segona restauració borbònica i a la democràcia formal espanyola. El seu acte de voluntat recordarà per sempre que els esclaus haurien d’esmicolar les cadenes, en comptes de banyar-les en plata. Viurem per a ser lliures, Xiri.
Al seu despatx de la Fundació Randa van ser trobades aquestes paraules:
?En ple ús de les meves facultats
marxo perquè vull acabar els meus dies
en la soledat i el silenci.
Si em voleu fer feliç
no em busqueu.
Si algú em troba
li prego que,
estigui jo com estigui,
no vulgui ell pertorbar
la meva soledat
i el meu silenci.
Gràcies!
ACTE DE SOBIRANIA
He viscut esclau setanta-cinc anys en uns Països Catalans ocupats per
Espanya, per França (i per Itàlia) des de fa segles. He viscut lluitant
contra aquesta esclavitud tots els anys de la meva vida adulta.Una nació esclava, com un individu
esclau,és una vergonya de la humanitat i de l?univers.Però una nació
mai no serà lliure si els seus fills no volen arriscar llur vida en el
seu alliberament i defensa instalinko.com.
Amics, accepteu-me aquest final absolut victoriós de la meva contesa,
per contrapuntar la covardia dels nostres líders, massificadors del
poble. Avui la meva nació esdevé sobirana absoluta en mi. Ells han
perdut un esclau. ella és una mica més lliure,perquè jo sóc en
vosaltres, amics!
Lluís M. Xirinacs i Damians
Barcelona, 6 d?agost de 2007