S’ha acabat la treva
I han començat les paraules buides. Probem?
"En aquest dia tant trist per a tots, vull manifestar-vos la necessària i imprescindible unitat dels demòcrates. A més, el retorn al consens antiterrorista que asseguri els principis de llibertat a la societat amb una resposta clara i rotunda en contra de la barbaritat, sense cessions al xantatge; Mantenim més ferma que mai la exigència de pau per aconseguir un marc de convivència, que és el què anhela el conjunt de la societat. L’estat de dret necessita avui més que mai del suport i alè dels ciutadans que contenen l’esperança d’aconseguir que la democràcia i la convivència recolzaran els valors fonamentals del nostre marc de convivència. Una veu inequívoca en la defensa de l’estat de dret, la força de la democràcia i la derrota definitiva del fanatisme. Aquesta és la nostra convicció. La llei i la democràcia seran implacables per ensorrar els que volen atemorir els ciutadans i la llibertat. Derrotarem amb la raó, guanyarem la pau."
Ara es deuen trobar més còmodes i segurs amb declaracions d’aquest estil. Parlar per no dir res. Potser ara tornarà la seva anhelada unitat, els missatges unidireccionals i les declaracions solemnes. Des del monarca dels espanyols, a Benet XVI, de Jordi Pujol a George Bush -el millor dels cristians-. Potser també Reagan. Tots junts, cantant responsos enfront les vídues. Tant de dolor, i tanta mediocritat mediatitzada!