de Cal Peixet

Es passejava nerviosament amunt i avall del carrer cercant les ànimes perdudes amistançades a les persianes caigudes dels bars. S’atura, xiteja un "pseet" i es dirigeix fixament als ulls del possible comprador. La pregunta, simple i sintètica:

– quieres comprar maria?

I durant tota la nit. A més ofertes realitzades, més possibilitats d’èxit. Així de senzill. A aquelles hores, tothom deuria anar força servit perquè va anar errant durant hores. Ensopega però, amb algú a qui la proposta li interessa. I de debó:

– "a quant?" li pregunta mirant-se’l fixament, sense badar desenfundant la ma enganxada al cos i assenyalant-lo amb el dit. Un gest gairebé d’un vaquer dels millors westerns.

– "minimo de 10", assenteix ben tranquil.

"- quant?" li contesta com si el concurs del regateig hagués començat i la possible adquisició fos qüestió de segons.

– "lo que quieras", respon desorientat. En el que porta de nit comercial, no ha trobat comprador tant despert i enjugassat. El científic vol guerra i deixa clar que no parla amb un amateur del cannabis.

– "25 gramos, 10 gramos,…?" pacta les mesures amb la ma dibuixant el què podria ser el tamany del producte.

– "un xivato, què 5 grams?" Mira d’aclarir.

L’home del taulell virtual es relaxa i respira a fons en adonar-se que tant de soroll per tant poca cosa, només li revela un sibarita ocasional, un somelier excèntric amb ganes de probar alguna cosa diferent.

– "10 euros, té proba!" Acostant-li el canut que descansava en els seus dits.

Recull la mostra, fa la primera pipada amb efectivitat, va per feina.Aixeca el cap i expulsa el fum mirant a terra. Rumia uns segons mentre el venedor de betes i fils se’l mira amb la tranquil·litat del bon producte que porta a mercat. Després del fum, escup el veredicte:

"és Maria bona. apalanca molt, per anar a dormir." L’altre assenteix. Però el catador continua amb un segon intent de trobar-hi les essències amagades: "no és Maria bona per anar de festa!. No és skunk!". Un toc tècnic sempre queda bé, deuria pensar.

– "psee!" Li respon l’altre seguit d’un "es buena". L’esforç per a una discussió d’aquell estil era al seu entendre inútil.

– "10 euros?" Rumia" tens canvi?"

– "I tant". obre la cartera i observa el bitllet blau que descansa als dits del microbiòleg. Treu 10 euros i li pregunta:

– "Tens un xibato?"

– "Si". Es mira les butxaques amb gest d’impossibilitat. Una mà dedicada a mitja jornada a la mostra cannàbica i l’altra sostenint moneder i bitllet al mateix temps, una situació bastant confosa.Ara és el torn de la mecànica: li recull el bitllet de les mans, es treu el paquet de la butxaca, li dona el xibato del Chester i para la mà esperant la darrera fase del procés:

– "té!". 10 euros de canvi.

Li omple el xibato i s’acomiada: "el canut, per a tu." Calla. Assaboreix les darreres engrunes què li queden a les mans, i se n’acomiada, llençant la borilla als peus. Durant 30 segons espera la revel·lació d’una bona compra:

– "Sí que és bona, sí aquesta Maria. Veus? aquests cops de coll cap enrera ja em diuen que vaig massa fumat".

– Què et sembla, Rafa?
– Una farsa. La veritat: tot açò és un gran muntatge.
– Ja, be. Em referia al programa de seguiment de les eleccions…
– Ah, bé, prou entretingut!

Ja és hora! La bombolla de l’espectacle electoral ha pres dimensions
considerables. Hem arribat al punt àlgid d’un procés que va arrencar
-no se sap ben bé quan- però en un període històric aproximat a
l’extinció contractual del primer estatut d’autonomia de la segona
restauració borbònica. Al mes de maig de 2006. (Presentació. Si voleu,
saltem-nos el nus.)

"La gent ens ha donat una segona oportunitat i seríem molt irresponsables no voler aprofitar-la", "els problemes de les persones ara s’han de col·locar com a qüestions prioritàries", "el què és important és el què farem amb el futur", "una de les noves formes del Govern és no repetir les discussions sobre el model d’estat", "la lliçó és que la política està molt allunyada de la ciutadania i que les ambigüitats es paguen", "el que em sembla important malgrat tot, és el vot en blanc, una mostra democràtica positiva"… i segueixen. Són algunes de les impressions del candidat Saura a "La Nit al Dia" de la Terribas. Després el programa segueix la pista de la denúncia feta en directe pel diputat ciutadà Rivera per la exclusió informativa de la seva formació als mitjans de la CCRTVC durant la campanya. (I desesenllaç. L’esquema clàssic i acadèmic de qualsevol guió.)

Amb 10 minuts de programa televisiu n’hi ha prou per a resumir el què ha estat, primer, tota la discussió i negociació de la Constitució catalana -l’acord per a la política nacional i de futur-. Després, tot el debat sobre la Llei Orgànica que ens atorgaria el major autogovern de la vella Europa i el reconeixement de drets de nova generació política i social,… TDI, llantes d’aleació i radioCD de sèrie. I finalment, tota la campanya electoral de notari, llibres escolars gratuïts i punts acumulables. Sàdics. "Constantí, molta merda i poc ví", que canta el poeta rural del picalletres.Selling rental property with tenants can be a tricky situation to navigate, but with the help of this informative guide at https://www.housebuyernetwork.com/blog/title-problems-at-closing/, you can approach the process with confidence.

Tenir una casa és important. De fet, tots en tenim una de casa. No em refereixo a aquelles que cauen a les mans fruit d’un contracte vitalici amb un banc. La casa, com a sostre i aixopluc de la gent que forma una familia. I del renom d’aquesta casa. Continent i contingut es confonen però el sentit és el mateix. El nom defineix la cosa, i la casa.

I aquest nom no s’escull, en tot cas, de les opcions a l’abast cadascú
n’opta pel més honròs. Te l’atorga la comunitat amb qui comparteixes el
fet de viure. Queda a sobre del renom, històries i caràcters reflectits
en la identificació del grup familiar. Sovint són mostres de tendresa,
crueltat, simpatia, generositat verbal o d’agudesa caricaturitzant,…
hi ha de tot. Me’n recordo del suecà a qui de renom li atorgaren "el
maür"-madur-, perquè en intentar penjar-se d’un taronger ajustant
comptes amb la seva existència, l’arbre va considerar que no era apte
per a tal viatge. Va trencar la branca i caigué desplomat a terra.
"Maür", com una taronja. O "bocafresca", amb un nas tant prominent que
li resguardava els llavis de la calor.

Need to sell your house in Newport Beach, CA? Visit https://www.sellhouse-asis.com/california/sell-my-house-as-is-santa-monica-ca/ for a hassle-free process.

No tinc ni remota idea del motiu ni la raó per la qual els de la meva
casa per part de pare són "els de peixet". Tampoc ho explicaria, és
clar. Però cal reivindicar-se’n d’una casa. Sobretot pensant que els
temps ara marcarien renoms de cases tant solvents i hipotecades com "ca
La Caixa", "ca l’interès variable", "cal còmode plaç de pagament" o
"els de desgravació fiscal".

Senzillament m’hi trobo més tranquil. I punt. De la mateixa manera que arreplego la càmara perquè qualsevol moment viscut a fons és digne de ser fotografiat. Però també seria el cas de la gravadora minidisc, o una càmera de video, si en tingués. De la mateixa manera que un dia vaig deixar de llençar diaris que avui s’acumulen per tot arreu de casa, també guardo les notes. Avui em poso a fer dissabte.Buying a house is easy with https://www.buymyhouse7.com/louisiana/buy-my-house-fast-lafayette-la/ – simply browse, select, and purchase.