de Cal Peixet

Bloc d'en Sergi Franch i Segarrès

No fem política minoritària. És política minoritzada

Vaig conèixer l’Andoni el setembre de 1996. De fet, uns mesos abans. Una persona culta, assossegada i amb una gran capacitat de síntesi i concreció sobre la realitat política d’Euskal Herria i el conflicte que pesa sobre els homes i les dones de la terra de colors verds i l’aire humit. Es veien venir llavors sobre HB els primers núvols de la tempesta de la il·legalització, la mort civil i les set plagues del desert. Ben bé, com ara. Ell posava per sobre de tota aquella situació pocs adjectius i bastants fets.

Declaracions, moviments i passos enérgics en la direcció d’una resolució negociada al conflicte. Amb confiança i tenacitat. Parlava un català excepcional, cosa que l’acabava de convertir en un interlocutor amable, proper i esforçat. Extraordinari.

Entre els dies 13 i 15 de setembre de 1996, diferents joves de la Masó (l’Alt Camp), amb en Jordi i Marcel que llavors feia d’alcalde van proposar l’organització d’unes Jornades amb la voluntat de fixar un punt de reflexió del moviment independentista català. I en vam assumir la feina amb una il·lusió i empenta extraordinària. En l’organització de les jornades vaig conèixer en Ramon Barnils, el mateix Andoni Gorostiaga, Jaume Renyer, Lluís
Estrada
, Josep Guia, Martí Gasull, Toni Gisbert, Núria Cadenas i les 124 persones restants que es van inscriure, acampats durant tres
dies sota els xops de la pista municipal. A tots els he anat trobant en el seguit d’anys.

El setembre següent, repetiem l’organització de les Jornades. Els vents de la il·legalització política de l’esquerra abertzale assetjaven rebatent portes i finestres. Dos dels escassos mitjans de comunicació clausurats a Europa, Egin (amb una difusió de 52.000 exemplars) i Egin Irratia tastaven la llibertat d’expressió entesa a la recepta de la democràcia espanyola. El periodista Pepe Rei, acusat de col·laboració amb organització armada, i a sobre d’HB els crits de "A por ellos". Mataven el juliol del mateix any, en una carretera de Lasarte (Gipuzkoa) a Miguel Àngel Blanco, el regidor soterrat a Galícia.

Les Jornades Independentistes de formació a la Masó plantejaven la presència en el programa, entre molts d’altres, del mateix Pepe Rei, Floren Aoiz, qui era portaveu d’HB, i Karmelo Landa. No van ser pocs els debats i les reflexions que aquella convocatòria podia ocasionar a l’organització d’aquestes. La valentia d’en Marcel Banús, l’alcalde, va ser decisiva. A l’endemà de la presentació de les Jornades, en roda de premsa,i una setmana abans de l’inici d’aquestes, en Marcel va destacar-ne davant els periodistes l’asssitència per segon any consecutiu de representants de l’Esquerra abertzale i del cap de la secció d’investigació d’Egin. La Xénia, la filla del Marcel havia nascut el mes d’octubre de l’any anterior.

I va començar la tempesta -no a les muntanyes de Larraun, Azkárate, Otsagabia o Erronkari- sinò a la Vall del Francolí: El Mundo, La Vanguardia, El Pais, El Periodico, Agencia Efe i Europa Press, Avui, ABC, RNE, cadena SER, Catalunya Ràdio van fer-se ressò a la seva manera de la iniciativa. Per ells era un compte enrere. Les Jornades no s’havien de realitzar. El Sirera i Ernest Benach van qualificar de manera diferent la iniciativa, però en el mateix sentit. Per Benach allò era "una greu equivocació". Tots els mitjans ubicaven La Masó dins l’imaginari geogràfic espanyol: "un pueblo cercano a Tarragona". TV3 va assaltar el carrer l’endemà preguntant als veïns sobre la seva opinió "de l’assistència del braç polític d’ETA al seu poble". En Marcel va rebre trucades amenaçadores i un ex-alumne de llengua que era Mosso d’Esquadra -que tenia a Marcel amb força estima- el va advertir: "van per tu, i no et puc dir res més, vigila el què dius per telèfon." "El Diario Español" obria una editorial sobre la qüestió "parece que hay alcaldes que no se enteran". I li van fer saber. Aquest plamfet es va despatxar a gust fent de tot, menys periodisme.

La tarda següent, en Marcel, rep una trucada:

"Hola Josep Lluís. si?". Escoltà les instruccions i penja el telèfon amb un "fins ara".

"M’ha trucat en Carod. Ha parlat amb el redactor de la Vanguardia i ha quedat amb ell que en cinc minuts li dirà alguna cosa: desautoritzo l’alcalde o em dius que les Jornades s’han suspés?". Me’n demanà l’opinió, exposant totes les dificultats i amenaces sofertes, l’ambient enrarit al poble,… La solitud del Marcel era desbordant. A l’octubre, celebrava amb la Núria, la seva dona, el primer aniversari de la Xénia, limitat de feina amb tres cursos contractats menys a la universitat i moltes altres complicacions.

El 12 de setembre de l’any següent a Lizarra s’aixeca el procés d’acord polític sorgit de sindicats, organitzacions socials i polítiques, seguidament neix Udalbiltza, el consell d’alcaldes i municipis d’Euskal Herria amb un sac de projectes de desenvolupament pels diferents herrialdes… i un escenari diferent. Diferent pels amics del consum immediat, la rendabilitat estètica i els gestos calculats. Josep Lluís Carod-Rovira assistia assegut a una conferència -qualificada d’històrica pels mitjans- a la primera filera del que em sembla recordar era l’ateneu Barcelonès. Hi eren presents representants de la partitocràcia de l’autonomieta -CiU, PSC, ERC, IC, excepte el PP, és clar-. El ponent era Arnaldo Otegi, portaveu de la Mesa nacional d’HB. No era el braç polític d’ETA, parlava el "Gerry Adams d’Euskal Herria".

Recordo aquells moments 10 anys més tard, al cap de dos dies de la detenció de 22 militants de l’esquerra abertzale, i un dia després de la visita de la delegació oficial del Sinn Fein a la presó de Martutene on Arnaldo Otegi es troba empresonat. I al cap de poques hores que a Reus i Valls s’han convocat diferents concentracions de dignitat. Fins el moment, cap representant del Parlament ha anat a escoltar Otegi. Eukal Herria ara els queda molt lluny miskokulum. Igualment lluny com la dotzena de joves que ja han passat per l’antic Tribunal de Orden Público del gran jutge Marlaska.

Però d’això, ja en parlarem aquest vespre.”Explore the world of online gaming and gambling at https://medotcom.com/ – your go-to destination for casino reviews, bonus codes, and insider tips.”



  1. Tenia 14 anys quan el Pau va fer el cartell de les jornades d’aquell any. Trucava a casa un tal Andoni que rebia la meva felicitació pel català que parlava. Recordo comentaris a taula sobre les espectatives de les jornades: ponències, debats, participació i ponents.  També recordo en aquest punt els meus primers desencisos (seriosos) amb Esquerra (Republicana i de Catalunya) en anul.lar (condemnar!) les jornades primer i abraçar al Sinn Fein d’Euskadi després…


    Més endavant el Sergi em va fer el regal de la memòria: es manté a la porta del meu armari a Reus el cartell del Pau.

    Es ben bé que la memòria es sel.lectiva i que a alguns no els reca l’Arnaldo Otegi empresonat.  Potser hauriem de penjar—lo als seus armaris, tot i que sabem sobradament que un armari serveix de ben poc sense consciència.

  2. Descobreixo avui el teu blog i m’ha agradat llegor aquest post, talment com si fos escrit a base de xcues de pansa, caldria que en prenguésin consciència tantes i tantes persones que s’omplen la boca de segons que, de segons quina democràcia.

    Les primeres Jornades van ser un bri d’aire fresc, organitzades de forma horitzontal i des de la base, obertes a totes -repeteixo- totes les sensibilitats dels qui es reclamaven independentistes: primant el país per sobre de les sigles, dels xiringuitos.

    I arribà la censura, com ben bé dius. ERC ho va tenir clar: millor el poder que els ideals.

    Sortosament el temps no m’ha fet arronsar i continuo -com llavors- sominat un país que ens prohibeixen, amb les armes si cal.

    Felicitats pel blog!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de per decalpeixet | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent