de Cal Peixet

Bloc d'en Sergi Franch i Segarrès

En el silenci

kaylaKayla ja descansa en el silenci. Pel dessota del 324 corria divendres l’anunci de l’Estat Islàmic de la mort a Raqqa (Síria) d’una cooperant nord-americana per un atac aeri de la coalició internacional. Quan diferents faccions de l’Exèrcit lliure i el Front al gener de 2014 van decidir assaltar quarters i presons que l’Estat Islàmic tenia a Alep vaig buscar en les imatges a Kayla, desitjant trobar-la.

S’ha acabat, doncs. Divuit mesos de silenci havien caigut com una condemna afegida sobre ella. El seu patiment deixa un fil infinit d’amargor entre els amics sirians. Tot al voltant de Kayla tenia una tonalitat siriana, d’una lleugera i delicada sensibilitat. Només fugia d’aquest registre en centrar les seves reflexions al voltant del silenci que ‘participa sobre aquest crim que es comet a Síria’. Això era el que a ella més l’indignava. Precisament, tots i cadascun dels dies de captiveri, han estat també en escandalós silenci.

“Em pregunto d’on treuen aquesta fortalesa” va deixar anar mentre mirava les passes sobre el terra fangós del camp de refugiats que marcava el metge amb qui acabàvem de parlar. Aquell dia de desembre, en trobar-la, vaig pensar que aquella coneixença no marxaria mai. I així és.

S’havia fet gran escoltant -llibreta en mà- les angoixes que mai voldríem saber. Per sobre de les lamentacions, va traspassar la frontera de la realitat, tastant el fred d’aquest oceà dit impunitat. Va guaitar l’impossible, es guarí contra l’abandonament, i descobrí que el gegant de l’horror no cap en un bloc de notes, i és impossible d’entaforar-lo en un article sense que vessi el got de la vergonya.

Vam assistir com a observadors al primer congrés de sirians a l’estranger que es feia dins el país. Una trobada de persones vingudes de la diàspora del règim que saltant tots els impediments decidiren plantar les pors i trobar-se per a parlar d’ajuda humanitària. Cap al vespre, vam tornar a la frontera esprement hores de converses i testimonis. A l’Ali Mohammed, el propietari de la pensió, aquella nit li vam estafar mitja habitació. Fins la matinada, excitats per aquesta substància que és viure vam dibuixar en verbs futurs tots els projectes.

Amb les sabates plenes de fang encara, encara de nit, vaig anar desfilant d’aquella habitació cap a Alep. Allà vaig deixar-los. Al cap d’unes setmanes Kayla va escriure per saber quan tenia previst de tornar-hi. Des de llavors, silenci.

Vaig anar sabent que ella i en Mahmoud havien estat detinguts a Alep, que a ella se la van quedar per ser nord-americana, però sobretot, que no es podia dir res. Que la seva vida podria córrer perill, que el govern dels Estats Units ja estava al cas, que estaven negociant, que d’entrada demanaven mig milió de dòlars primer, després més de tres, i al final el doble, i que al paquet hi van posar un presoner d’aquella lloc que Obama va dir que tancaria. Que molts aprofitats s’havien posat al mig d’un tracte impossible. Que després de setmanes en silenci i d’intent d’oblit sense sortir de casa, en Mahmoud es va decidir anar a buscar-la i trobà de nou el captiveri, que l’ONG havia decidit rentar-se’n les mans,… coses que ara ja no venen al cas.

Metges sense Fronteres va treure divendres mateix un comunicat. Per a donar suport a la família “en aquests moments difícils” i de pas aclarir les informacions que relacionaven l’organització d’ajut humanitari amb Kayla. “Malgrat els informes dels mitjans de comunicació, MSF vol aclarir que en cap moment la senyora Mueller va estar treballant per MSF, ja sigui a Síria o en qualsevol altre lloc”.

Va ser l’estupor per la mort del periodista James Foley la que va acompanyar l’establiment d’una coalició internacional amb més de seixanta països i una resolució de Nacions Unides disposada a fer operacions aèries contra les posicions de l’Estat Islàmic a Síria i l’Iraq. Els mitjans han explicat que és el quart nord-americà que mor a mans de l’Estat Islàmic. Impossible llegir-ho en silenci, perquè ha estat l’aviació jordana qui ha llençat la bomba sobre l’edifici durant la pregària de divendres a les afores de Raqqa. Operació militar que no ha matat ningú més. ‘Serveis d’intel·ligència’ en diuen dels qui havien promès aquesta setmana venjança per l’execució del pilot jordà.

Desconec si a les notes de condemna de Nacions Unides s’inclourà Kayla dins la llista o bé formarà part del còmput de víctimes sirianes anònimes del divendres 6 de febrer: 82 a causa d’un bombardeig del règim en un mercat a Ghouta, o els 38 a Baedeen (Alep) per un barril d’explosius. El que si saben els seus amics és on ella voldria que la comptessin.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General | s'ha etiquetat en , , , , , , , , , , , , per decalpeixet | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent