Publicat el 11 de desembre de 2013
Un gomet vermell
Qui emergeix de la polseguera del bombardeig és Ziad Homsi, fotògraf d’una finíssima mirada i objectiu punxegut. Incisiu i irònic forma part d’un dels molts col·lectius sirians d’artistes que intenten deixar empremta en aquest temps perquè res es perdi. Ziad va ser alliberat el passat 24 de novembre després d’onze mesos de captiveri per part de l’Estat Islàmic d’Iraq i Siria (ISIS). Al mateix grup se li atribueix més de setanta segrestos de periodistes i activistes.
I avui, Dia Internacional dels Drets Humans -quan es digereix la portada del segrest del fotoperiodista Ricard Garcia i el periodista Javier Espinosa- Razan Zeitoune ha estat detinguda junt amb el seu marit Wael Hmadeh, Nazem al-Hamadi i Samira al-Khalil. Els quatre es trobaven a l’oficina del Centre de Documentació de Violacions dels Drets Humans a Damasc on treballen intentant posar un gomet vermell a tots i cadascún dels crims que el món jutjarà quan desperti de la migdiada. Un grup d’homes encaputxats i armats de l’Estat Islàmic d’Iraq i Siria ha accedit a les oficines i s’han endut tots els qui hi han trobat.
Razan Zeitoune va ser distingida amb el premi Andrei Sakharov per la llibertat de Consciència del Parlament Europeu l’octubre de 2011 per la seva trajectòria de denúncia de les violacions dels drets humans al món àrab. L’advocada també ha estat guardonada amb el premi Anna Politkovskaya i el Premi International de les Dones Valentes. No cerqueu informació sobre Razan i la seva detenció a la premsa provinciana, perquè aquí cadascú plora pels seus.
I me’n recordo d’en George Steer. Al 1937, enmig una altra guerra civil de repercussió internacional, arribava aquest periodista britànic a càrrec del diari The Times. Des de prop de França, Steer va seguir l’estela de la Legió Còndor muntat en un cotxe i se situà en un turó proper a Gernika el 26 d’abril. Allà presencià els efectes de la pluja de les bombes alemanyes sobre una ciutat durant tres hores.
La crònica que va enviar en forma de telegrama i publicada al cap de dos dies als mitjans internacionals va inspirar Pablo Picasso a pintar el famòs mural en blanc i negre, i posà en entredit la versió oficial del “tanta y tamaña destrucción no fue sino obra de incendiarios y dinamiteros”. A aquell crim, Steer hi va posar un gomet vermell, pel qual -per cert- el món encara dorm la migdiada. Un gomet vermell al criminal, com fan els Espinosa, Marginedas, Garcia, Homsi, Hahn, Jacquier, Ochlik, Colvin, Yamamoto, Alpeyrie, Foley, Henin, Suder, Schrier, Razzouk, Mulla i tants altres avui a Siria. Un gomet vermell, almenys.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de General | s'ha etiquetat en 1937, 26 d'abril, Alpeyrie, Andrei Sakharov, Anna Politkovskaya, Centre de Documentació de Violacions dels Drets Humans, Colvin, Damasc, Dia Internacional dels Drets Humans, Espinosa, Estat Islàmic d'Iraq i Siria, Foley, Garcia, George Steer, Gernika, Hahn, Henin, Homsi, Jacquier, Javier Espinosa, Legió Còndor, Marginedas, Mulla, Nazem al-Hamadi, Ochlik, Razan Zeitoune, Razzouk, Ricardo Garcia, Samira al-Khalil, Schrier, Suder, The Times, Wael Hmadeh, Yamamoto, Ziad Homsi per decalpeixet | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent