Pler de llengües

Reflexions sobre el gaudi del multilingüisme, pensant en la nostra República

13 de gener de 2017
0 comentaris

Anarcon, anarcons

No acabem de trobar una manera de referir-nos als conservadors de nova volada: neocons, neoliberals, anarcocapitalistes… Em refereixo a la gent com Sarah Palin, Mas-Culell o Sala-i-Martín, que defensen les versions més insolidàries i individualistes del capitalisme en nom de la llibertat del que es troba confortablement al cantó amable de la desigualtat d’oportunitats.

Ells tenen molt clar que el món s’ha de sotmetre a llur religió, el capitalisme, en la qual la propietat privada és vista com un dret natural i no com el resultat d’un espoli i els homes neixen desiguals per mor del dret a l’herència. Hi ha variants no teològiques del capitalisme (com el Georgisme) que no sacralitzen l’herència.

A mi m’interessa destacar-ne, d’aquesta ideologia, el fet que són tan furibundament antiestatistes com els anarquistes que fan veure que són d’esquerres, els hereus dels que  cremaven convents i violaven monges, per entendre’ns. Per aquest motiu, crec que als anarcocapitalistes del Tea Party i als seus succedanis catalans els escau la denominació anarcon (mot agut), amalgama d’anarco i de con. Si us ajuda a visibilitzar-ho, en castellà seria anarcón, que rima amb “cabrón”, per posar un exemple qualsevol…

 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!