Enllaç

LES PENSIONS BAIXERAN SI SEGUIM A ESPANYA 

El forat de les pensions serà de 15.000 M€ anuals fins al 2022

Si seguim dins d’Espanya els jubilats perdran un 7% de poder adquisitiu, segons l’Airef.

Pel seu interès reproduïm aquí l’article de Júlia Manresa publicat a l’ARA el 09/02/2017.

“Dèficit permanent durant prop d’una dècada. El forat que té la Seguretat Social es mantindrà com a mínim en els 15.000 milions d’euros anuals fins al 2022, segons avisa l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), que ahir va comparèixer davant la comissió del Pacte de Toledo per deixar clar que, fins ara, governs i partits s’han dedicat a impulsar reformes i fer propostes sense analitzar les dades en profunditat ni fer els pronòstics adequats. “Qualsevol mesura futura s’ha d’avaluar amb molt més rigor i precisió del que s’ha fet fins ara, amb estudis més detallats i transparents”, va etzibar el president de l’Airef, José Luis Escrivá.

“D’entrada, l’Airef descarta totalment que Espanya assoleixi l’objectiu de dèficit de la Seguretat Social de l’1,4% del PIB que va plasmar l’executiu de Rajoy en el pla pressupostari remès a Brussel·les a finals d’any. Segons aquest organisme, el dèficit es mantindrà en un 1,7% del PIB, com el 2016. A més, si no es prenen mesures la Seguretat Social no aconseguirà desfer-se d’aquests nivells de dèficit fins al 2022. “Es mantindrà un desequilibri al voltant de l’1,5% del PIB fins a principis de la pròxima dècada”, va apuntar. Això significa que l’Estat hauria d’injectar 15.000 milions cada any a la Seguretat Social per tapar el forat.

“L’Airef també posa de manifest que el principal culpable del dèficit estructural d’Espanya és el sistema de pensions. Escrivá va explicar que el dèficit estructural equival al 2,5% del PIB i, d’aquest, el 60% (és a dir un 1,5% del PIB) el provoca la Seguretat Social; l’1% restant es reparteix a parts iguals entre l’administració central i les autonòmiques.

“Pèrdua de poder adquisitiu

“Els pronòstics de l’Airef constaten que l’Estat no està preparat per assumir una pujada superior del 0,25% anual de les pensions, el mínim legal marcat per l’índex de revalorització de les pensions, aprovat per Mariano Rajoy. Segons aquest organisme, l’índex provoca una pèrdua de poder adquisitiu d’ara en endavant, però garanteix que el dèficit no es dispari encara més. Concretament l’Airef xifra en un 7% la pèrdua del poder adquisitiu dels pensionistes d’aquí al 2022, si es mantenen les circumstàncies actuals i amb una inflació mitjana de l’1,8%. Segons l’Airef, les reformes dutes a terme fins ara garanteixen una contenció de la despesa de la Seguretat Social que haurà suposat cinc punts del PIB el 2050.

“Escrivá detallava que fins a l’arribada de la crisi, la immigració i un atur inferior compensaven l’augment de la despesa en pensions, un escenari lluny de l’actual però que no ha de deixar de tenir-se en compte per fer projeccions. Considera que és un error per a projeccions basades en un escenari de “japonització”, és a dir d’estancament de la població, quan es preveu que Espanya torni a rebre immigrants.

“Però Escrivá va voler deixar clar que totes aquestes anàlisis estan fetes amb el màxim rigor que els permet un ministeri d’Ocupació poc transparent, i va aprofitar per reclamar que la Seguretat Social publiqui la informació reclamada. Fins i tot amb aquestes limitacions, l’Airef posava sobre la taula unes dades i una metodologia que sorprenien els mateixos portaveus parlamentaris, que reconeixien que si s’haguessin fet aquests estudis abans, s’haurien estalviat moltes compareixences. “Vindrà moltes més vegades a aquesta comissió”, va aventurar la presidenta del Pacte de Toledo, la popular Celia Villalobos, per acomiadar Escrivá, i després d’haver-se assegurat que té dret a encarregar a l’Airef les anàlisis que hagi de fer el Pacte de Toledo abans de portar una proposta definitiva al Congrés.”

Júlia Manresa, diari ARA el 09/02/2017.