David Minoves

compromís social, compromís nacional

24 de novembre de 2012
Sense categoria
0 comentaris

Ni un vot per PxC. Al feixisme, se?l combat! #antiracisCAT

“Primer van venir pels jueus, i jo no vaig dir res, perquè no era jueu.
Després van venir pels comunistes, i jo no vaig dir res, perquè no era comunista.
Després van venir pels sindicalistes, i jo no vaig dir res, perquè no era sindicalista.
Després van venir per mi, i ja no quedava ningú per defensar-me” 
Pastor Niemöller, víctima dels nazis
 

Les classes populars han combatut el feixisme des de la seva eclosió a Catalunya, ja fos durant els anys 30 a través dels ateneus i casals republicans, ja fos a través de l’acció política de les Corts de la República espanyola o des de la Generalitat de Catalunya. Però segurament el record més cruent és el combat directe, armes en ma, cos a cos, durant l’aixecament feixista de 1936, una actitud que ens va comportar la mort, l’exili i la presó de centenars de milers de militants antifeixistes, entre ells, el President de la Generalitat Lluís Companys.

Però el feixisme de Falange Española i de las JONS que s’instal·la al poder sota la forma política de dictadura militar, i que encara és legal a Espanya, ja no és el perill. Avui el feixisme realment perillós és el que ha canviat de discurs, d’estratègia i d’iconografia: el que amb el discurs xenòfob troba el mecanisme per trencar la societat i violentar la cohesió.

El feixisme avui a Catalunya té un nom: Plataforma x Catalunya. I la xenofòbia, no és més que la nova eina que utilitza per tenir paper en l’escena política i assolir els seus objectius. Una xenofòbia que desenvolupa un paper clau en l’acceptació de les polítiques que perpetuen les desigualtats, perquè separa les persones, assenyala una part com a culpable, i les estigmatitza.

La Catalunya d’avui s’assembla poc a la dels anys 30, els canvis demogràfics esdevinguts durant els darrers 12 anys han estat fonamentals per créixer, com sempre ha passat en la nostra història, forjada durant segles per les diferents onades migratòries que l’han conformat. Tot i així, la conjuntura de crisi econòmica, la migradesa de recursos amb la que l’Estat castiga la Generalitat i els ajuntaments catalans, la dimissió d’alguns càrrecs públics a l’hora de relacionar-se directament amb la població immigrada, i certs discursos populistes que només busquen rèdits electorals a curt termini, han creat les condicions per al creixement del discurs xenòfob. Bona mostra d’això és que les darreres eleccions municipals de 2011, Plataforma per Catalunya va créixer un 500%, amb 66.000 sufragis, situant-se en 6a força en nombre de vots, per davant de partits amb representació parlamentaria, passant de 17 a 67 regidors.

Com deia la cançó de el Último de la Fila: quan la pobresa entra per la porta, l’amor salta per la finestra. Si canviem pobresa per crisi i amor per solidaritat, veurem quin és el brou de cultiu del que el feixisme s’alimenta. Un dels principis del Pacte Nacional per la Immigració era evitar la competència en els recursos públics, i quan aquests són escassos, el risc creix de competència creix exponencialment. I amb el desballestament de l’escàs estat del benestar, ens hem trobat amb la realitat. La pobresa genera desesperació, la desesperació busca culpables, i el feixista assenyala l’estranger com a responsable de la pobresa per haver vingut a robar el que ens pertanyia. Un missatge clar, entenedor, de fàcil comprensió i digestió: “primer els de casa”.

Com diu la màxima militant: al feixisme, se’l combat. I quina ha de ser la resposta per combatre’l eficaçment? No banalitzar-lo, desemmascarar-lo, denunciar-lo i cercar el màxim d’unitat d’accó per evitar que avanci. I això ho podem fer tots i cadascú de nosaltres, tombant els rumors, en la batalla del tallat al sortir de la feina, a la porta de l’escola dels nanos, a casa, amb els amics i coneguts…

Però a la llarga només hi ha una resposta possible: garantint drets polítics per a tots. El dret a vot és el millor antídot contra la xenofòbia. Si es percep a l’estranger com l’altre, i aquest no té pes polític, és lògic que sigui estigmatitzat. Si es percep com actor polític, votant o elegible, el discurs canvia. I la percepció també.

El mateix discurs que negava les diferències entre dretes i esquerres i que atacava la democràcia liberal o el parlamentarisme els ans 30 per defensar els interessos d’un capitalisme que veia perillar el poder front el moviment obrer i les ideologies d’esquerra en un sentit ampli, avui s’ha transmutat en un populisme que exacerba les diferències culturals, d’origen i de costums per dividir la societat. I vist el debat sobre la independència, no és d’estranyar que el feixisme cerqui també la fractura entre partidaris i detractors, no acceptant el principi democràtic del dret a decidir sinó buscant conflicte entre llocs d’origen, llengua i cognoms.

Catalunya només té futur si continua sent un sol poble, i és capaç d’empeltar la antiga i nova ciutadania en un projecte comú: el país possible, lliure, la República Catalana. I això passa per condemnar el feixisme arreu, però sobretot per impedir la seva propagació, ja sigui a través de polítiques d’inclusió, participació i ciutadania, com les campanyes institucionals o la tasca de cadascú de nosaltres en tombar rumors, mentides i llegendes urbanes.

Per assolir algun dia una República catalana que persegueixi legalment el feixisme, amb lleis més pròpies d’Europa que no d’Espanya, on l’accés  a  la  nacionalitat  catalana  de les persones d’origen extracomunitari es regeixi sota els mateixos criteris de residència al territori que qualsevol altre ciutadà o ciutadana de l’Estat espanyol o de qualsevol altre país europeu, cal que totes i tots fem pedagogia, ens traiem la son de les orelles i sortim a defensar que volem continuar sent un sol poble, al carrer i a les institucions.

Cap vot al feixisme. Cap rumor sense rebatre amb arguments. Cap agressió sense resposta!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!