David Minoves

Quan el 17 de desembre de 2010 Mohammad Bouazizi es va immolar públicament perquè les autoritats no li permetien treballar com a venedor ambulant, poc s’imaginava que el seu acte desesperat esdevindria un esclat d’indignació global. La revolta va foragitar del poder Ben Ali, i es va estendre a Egipte i a d’altres països de la regió, esdevenint un revulsiu contagiós, la “primavera àrab” que soscavava les bases dels règims absolutistes més o menys disfressats de democràcies. Aquelles revoltes populars de joves sense perspectives de futur que utilitzaven les xarxes socials, des de Tunísia fins a Síria passant per Bahrain, han portat el món àrab a una fase de transformació inimaginable que deixava en evidència la miopia d’unes democràcies occidentals que havien contemporitzat amb els règims autocràtics fins esdevenir-ne còmplices necessaris.

Avui, els nous governs de la regió sorgits de les urnes se segueixen enfrontant a moviments de revolta social sorgits de dècades d’opressió de governs autoritaris, corruptes i elitistes per exigir llibertat, democràcia i oportunitats sota l’eslògan “Dignitat”. Tres anys després de les protestes que van acabar amb el règim de Ben Ali, Tunísia continua bullint, i l’assassinat a trets del líder opositor Chukri Bel Aid, a les portes del seu domicili, han agreujat els enfrontaments, car la família de la víctima i part de la societat responsabilitzen de l’atemptat al partit islamista Ennahda, la principal força política del país que va guanyar les eleccions de 2011.

És en aquest marc, on es desenvolupa aquests dies el Fòrum Social Mundial 2013 a Tunis, sota el lema d’aquella revolució:”Dignitat-Karama”. Un Fòrum que va néixer fa 13 anys a Porto Alegre apadrinat pel PT del Brasil per a donar alternatives al famós Fòrum Econòmic de Davos, i que esdevindria amb el temps l’aparador mundial de les alternatives econòmiques, polítiques i socials del moviment altermundialista. Un Fòrum que vol empeltar les lluites llatinoamericanes amb les revoltes africanes, tot i que no és el primer cop que el Fòrum es realitza al continent africà, ja que el 2007 es va celebrar a Nairobi i el 2011 al Senegal, però si que és la primera vegada que aterra al Magrib.

El FSM 2013, que va començar amb una gran manifestació sota el crit de “treball, llibertat i dignitat nacional”, reuneix més de 4.500 organitzacions de 130 països entre moviments socials, associacions, sindicats, col · lectius i xarxes, que posen en marxa més de 1500 activitats en, 11 eixos temàtics. Al campus de la Universitat Tunis El Manar s’hi apleguen més de 30.000 persones arribades de tots els continents, que barrejats amb els tunisencs, omplen les activitats organitzades i tota la ciutat de Tunis.

I com en totes les edicions, desenes de catalans i catalanes som presents al Fòrum organitzant tallers i activitats, participant actívament en els processos de confluència, i donant a conèixer l’experiència del Fòrum Social Català. Però enguany hi som també explicant la situació que viu avui Catalunya i la crisi econòmica, política i social que vivim, així com el procés per a fer efectiu l’exercici del dret a decidir mitjançant una consulta sobre la independència.

En tots aquests anys, el Fòrum ha viscut encerts i errors, però com tot procés, viu i en permanent canvi, es va adaptant a les circumstàncies de les organitzacions i xarxes que en formen part. El Fòrum mai ha volgut esdevenir una organització jerarquitzada i estructurada, amb un programa concret ni cap recepta alternativa, sinó un espai de trobada per ajudar ar construir un canvi de paradigma global, mitjançant la mobilització activa, auto convocada, sense protagonismes, tot enfortint les xarxes que hi participen i compartint les seves agendes.

Aquell espai que durant anys fou un lloc de peregrinació de les esquerres tradicionals, perdudes davant l’hegemonia ideològica i efectiva de les receptes neoliberals ha estat ocupat per les organitzacions i lluites hegemòniques en els llocs en els que s’ha celebrat, i ha estat també centre de vives polèmiques i fortes contradiccions, pròpies de qualsevol procés que arrossegui dotze anys de vida.

Però davant qui li cantava les absoltes, l’edició de Tunísia ens mostra que el procés continua viu, i que els nous actors que acullen les diferents edicions es fan seu l’esperit del Fòrum a la recerca d’aquest altre món possible.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!