Encara hi som a temps

L’extrema dreta creix a Europa i al món. Giorgia Meloni n’és l’últim exemple. Això reobre l’etern debat sobre el feixisme. Quina és la seva base teòrica? Resumint-ho molt, feixisme és un corrent polític que aposta per una societat capitalista dirigida per un estat autoritari. Aquest estat vetlla perquè el mercat no pateixi les interferències d’un empresariat aliè al bé comú o d’un proletariat conflictiu. Què porta a un treballador a votar a un partit que diu que reprimirà violentament a aquells treballadors que es queixin de les condicions de treball o que reclamin millores salarials? És un enigma.

I parlant d’enigmes, quan les dades oficials que aporta periòdicament el Ministeri d’Economia del govern espanyol diuen que cada any a Catalunya només s’inverteix una petita part del que li correspondria pel que aporta a l’estat (i pel que marca la llei), havent-hi les necessitats que hi ha a casa nostra, com és que encara la meitat dels catalans vota a partits polítics que ens ofeguen econòmicament? És un enigma encara més gran.

Què fa que votants apostin per partits polítics que saben que els hi aniran en contra? Ignorància, masoquisme, falta de criteri? Potser una mica de tot, però suposo que el factor més determinant és l’identitari. Un espanyol de Catalunya vota un partit espanyol, encara que això li suposi unes condicions de vida més precàries, perquè per sobre del benestar econòmic hi ha el defensar la identitat espanyola, en aquest cas mitjançant el vot. No és censurable, nosaltres faríem el mateix  votant a un partit independentista si una Catalunya independent suposés perdre qualitat de vida (cosa que no és el cas, tot el contrari).