Encara hi som a temps

Breus apunts sobre punts de vista i propostes per desencallar el Procés

El valor de les Humanitats

Deixa un comentari

Quan el món s’està dividint en dos i, després de segles, orient agafa el relleu del liderat mundial, Europa ha de redefinir el seu camí assumint que el seu protagonisme al mapa ha canviat. Els rics, els que tenen més poder adquisitiu, els que inventen, fabriquen, venen i compren més ja no som els europeus, sinó els xinesos i la resta de països sota la seva òrbita. Els europeus hem de treballar més hores que ells per poder comprar-nos un Iphone, no podem gastar tot el que volem a les botigues de luxe de Doha i a les nostres ciutats no es construeixen edificis tan luxosos com a la Xina. En la lluita per ser més rics hem perdut.

Suposant que aquest, el de ser els més rics, fos l’objectiu d’Occident (que quedi clar que jo estic a favor del decreixement), quines eines tenim per lluitar econòmicament contra Orient? En què som millors? En quin camp de batalla els guanyem? En Humanitats.

Estudiar la doctrina de Plató, tenir coneixements de llatí o de grec, saber les diferències entre romànic o gòtic, gaudir amb els grans artistes del Renaixement o identificar l’herència de la Revolució francesa, són coneixements que aquesta guerra econòmica està desprestigiant enfront de la ciència o l’economia. Avui en dia, inconscientment, hom interioritza que tenir historiadors, filòsofs, lingüistes, escriptors i artistes no aporta cap altre benefici a la societat que el prestigi.

Poden les Humanitats ser un factor clau i diferencial també en el desenvolupament econòmic d’una societat? No ho sé, però no tenim cap altra opció que provar-ho, és la nostra arma. Hi ha assajos que donen fe, argumentant-t’ho, que és així.

S’han de potenciar les Humanitats a les universitats occidentals per intentar no perdre el lideratge mundial, també en la vessant econòmica. I hem d’entendre també aquesta lluita com un pols entre els règims democràtics (Europa i Estats Units)  i els països de la seva òrbita (Polònia, Hongria, Turquia, Espanya…), i el règim totalitari xinès i la seva àrea d’influència (Rússia, Índia, Brasil…). Ens hi va el futur de la humanitat.

Aquesta entrada s'ha publicat en el 6 de novembre de 2022 per David Alenyà Vilaró

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.