Encara hi som a temps

Portem una temporada discutint sobre com fer-ho per no aplicar el percentatge de castellà imposat a les escoles. Fem el que fem, la justícia espanyola acabarà donant la raó als seus (que per això són els seus) i l’escola catalana haurà d’adaptar-se i aplicar el percentatge de castellà que els plagui.

Se n’ha escrit i parlat molt de tot això, però encara no he sentit ningú proposar una doble línia, tal com es fa al País Basc. Una pels que vulguin escolaritzar-se en català, i una altra pels qui ho vulguin fer en castellà. L’únic requisit és que al final tots acreditin saber perfectament les dues llengües.

L’experiència dels bascos ens diu que allà la gent opta molt majoritàriament per la línia d’ensenyament en basc. El coneixement de la llengua basca ha crescut exponencialment, però en canvi l’ús social continua sent el castellà. A l’aula s’aprèn en basc i al pati es continua parlant en castellà.

La diferència entre Catalunya i el País Basc és que aquí la llengua és un tema molt més identitari. Al País Basc un votant del PP pot portar perfectament el seu fill a una escola on la llengua vehicular és el basc, i ningú s’estranya. De fet, és el més habitual. Però, algú s’imagina que aquí un de Ciudadanos, del PP o de Vox (i també de molta part del PSOE) portés el seu fill a una escola en català, havent-n’hi en castellà? Impossible, per principis, per orgull, per tot el que han lluitat pel castellà a l’escola. Ningú reclamaria mai més percentatges de castellà, doncs qui en volgués ja podria triar-ne una de les seves.

I en quant al tema que això suposaria una separació, discriminació, segregació, etc, etc… al carrer s’està imposant el castellà a marxes forçades, ho diuen totes les estadístiques, i això vol dir que al final anirem tots junts, units, plegats… i en castellà. És això el que volem? Tan malament aniria una doble línia perquè com a mínim no perdéssim el que tenim?