Encara hi som a temps

L’unionisme sempre esgrimeix les dues mateixes cartes per negar el dret als catalans a decidir el nostre futur: La de que és inconstitucional, i la de que a la carta dels drets humans de les Nacions Unides posa que només tenen dret a l’autodeterminació els països provinents de la descolonització (fa anys que ha deixat de fer servir la de que Catalunya aniria pitjor si fos independent).

En el primer cas, cal a dir que la constitució espanyola es va aprovar en referèndum al 1978, és a dir, que els menors de seixanta-dos anys no l’hem votat mai. No sé fins a quin punt té legitimitat,  el més lògic i legítim seria refrendar-la periòdicament, com a mínim un cop cada generació. També cal dir que aquesta mateixa carta magna no és hermètica, dona la possibilitat de ser reformada. La constitució no prohibeix un referèndum per la independència de Catalunya, només diu que per fer-lo cal reformar-la. La constitució no impedeix el referèndum, l’impedeix qui no la vol reformar.

En quant a la Declaració dels drets humans de les Nacions Unides, diu que només tindran dret a l’autodeterminació aquells estats provinents de la descolonització. És un carta de drets formulada per estats sobirans, que concedeixen la independència a les colònies a canvi de assegurar-se les seves fronteres. I què passa amb països com Catalunya, el País Basc, Quebec, Escòcia, Palestina, el Sàhara, el Kurdistà o el Tibet, per posar uns exemples? Qui ens dona veu? Qui ens protegeix? Israel protegeix Palestina? El Marroc protegeix El Sàhara? Turquia protegeix el Kusrdistà? Espanya protegeix Calalunya (recordem les càrregues de l’1-O)? On són els nostres drets humans? Per què en diuen drets humans si no engloben els drets de tota la població mundial? No per autoanomenar-se “drets humans” ho són. Aquesta només és una declaració d’un club (majoritari, això sí) d’estats que defensen els seus interessos. Però, i els països que no tenim estat? Que no ens venguin la moto, dir que Catalunya no té dret a l’autodeterminació perquè ho diu la carta de les Nacions Unides no és cap raó, perquè aquesta carta només beneficia als que l’han escrit, als estats. Els països sense estat en quedem al marge. La carta dels drets humans no és universal perquè no beneficia a tothom.

Fa temps vaig llegir una entrevista a un ex-mediador de l’ONU en conflictes internacionals. Ell i altres col·legues seus, havien escrit un llibre explicant les seves experiències. Deien que el gran error, la trava més important que es trobaven a l’hora de solucionar conflictes, era aquest punt de la carta de drets humans que prohibia als països sense estat auto-determinar-se, si no provenien de la descolonització. Era una font de conflictes d’impossible solució. Proposaven que tots aquells països, nacions, comunitats, regions… que ho desitgessin haurien de poder tenir el dret a auto-determinar-se, sense tenir en compte justificants culturals, històrics o territorials. No cal dir que l’ONU ni ho has pres en consideració. Els estats que en formen part prefereixen anar a la guerra que cedir un pam del seu territori a la gent que hi viu. Drets humans? No em feu riure…