Encara hi som a temps

Breus apunts sobre punts de vista i propostes per desencallar el Procés

Dues Catalunyes

Deixa un comentari

Catalunya no té res seu. No pot decidir res. No mana res. Ens treuen tots els impostos, o la gran majoria, i només ens en retornen una part. Dels que ens retornen una gran part ja van destinats al que li roti al govern d’Espanya, tant si és el millor per Catalunya com si no. La majoria de les lleis, per insignificants que siguin, són impugnades i abolides pels tribunals espanyols. No podem ni posar un miserable impost a les begudes ensucrades. Impugnat.

Ara no tenim res. El que seria just i desitjable és tenir tot el que ens pertany, el que és de Catalunya, a dins de Catalunya, fet i guanyat a Catalunya. Els drets d’un país normal, els nostres impostos, les nostres lleis… Això ni ho tenim ni ho tindrem, no ens enganyem. Espanya no ens donarà el que és nostre. I els organismes internacionals no ens faran costat perquè Espanya n’és soci i Catalunya no.

És per això que la meva proposta de fer dues Catalunyes no pot ser descartada tan a la lleugera. Com he dit en posts anteriors, crec que seria positiu que Catalunya tingués dues línies d’ensenyament, una amb escoles catalanes i una altre amb escoles espanyoles. Com a mínim els espanyols no tindrien cap motiu per imposar res a l’escola catalana, doncs si en volen una a la seva mida ja tindrien l’espanyola. També defenso, posteriorment, la creació de Tabàrnia, formada per Barcelona i l’àrea metropolitana (que fos l’equivalent al 50% de la població de Catalunya, que és la que no vota a un partit independentista), i que seria una nova comunitat autònoma d’Espanya. I que la resta de Catalunya fos un estat independent dins d’Europa. I d’aquí una generació, que es tornés a fer un referèndum a tot el territori, per si es volgués continuar amb les dues Catalunyes, o si es volguessin tornar a ajuntar, o bé dins de Tabàrnia o bé dins la Catalunya independent.

Ja sé que és una proposta que tothom descarta, i a on els partits independentistes compren el discurs de Ciudadanos d’una España unida, juntos mejor, la del cor amb les tres banderes… Però el d’anar junts és un discurs ideal pels que ho tenen tot (ells) però, i nosaltres que no tenim ni decidim res? Ens convé anar junts? De veritat? Vivim millor junts? Econòmicament hi sortim guanyant? No ens valdria més tenir la meitat de Catalunya, de moment, que no tenir res?

Aquesta entrada s'ha publicat en el 25 de setembre de 2022 per David Alenyà Vilaró

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.