Holotúria
Filtrant tot el què ens passa pel davant...
Durant el Consell de Ministres del 22 de juliol de 2011, el govern de Zapatero (PSOE) va acordar de prendre en consideració la petició d’establiment de relacions diplomàtiques que li va adreçar el govern de la recent independitzada (9 de juliol de 2011) República de Sudan del Sud.
És a dir, o bé la memòria del president Rodríguez no va més enllà dels 7 mesos o bé ha fet de la mentida la seva manera de fer i de ser.
El fet és que set mesos abans d’afirmar que l’autodeterminació no existeix com a dret, el seu govern va aprovar això en un Consell de Ministres:
En julio de 2006 España reabrió su Embajada en Jartum con el objetivo de estar presente en el diseño de los grandes programas de cooperación para el desarrollo tanto nacionales como del Sur, y acompañar a los responsables sudaneses en la búsqueda de una salida política al conflicto, en un momento en el que se procedía a relanzar nuestra política exterior africana. En esta nueva etapa España aspira a mantener y estrechar lazos de amistad y cooperación tanto con la República de Sudán, como con la República de Sudán del Sur.
És a dir:
- El Regne d’Espanya va reconèixer el nou estat de Sudan del Sud el mateix dia en què aquest va proclamar la independència
- El Regne d’Espanya proposà, immediatament, l’establiment de relacions diplomàtiques amb el recentment independitzat Sudan del Sud
- El Regne d’Espanya va reconèixer el dret a l’autodeterminació de Sudan del Sud perquè va ajudar activament a la resolució del conflicte des de juliol de 2006
- El Regne d’Espanya va donar suport a la signatura d’un acord entre el Moviment/Exèrcit d’Alliberament del Poble de Sudan “Sudan’s People Liberation Movement/Army” i el Govern de la República de Sudan, acord que concedia a la regió el dret a l’autodeterminació mitjançant consulta per referèndum.
Aturem-nos un moment en els motius, tot limitant-nos a analitzar el que el mateix Consell de Ministres reconeix de manera explícita.
Segons expliciten, Espanya es trobava immersa en el rellançament de la seva política exterior a l’Àfrica i, a més, volia participar en el disseny i en l’aplicació dels grans programes de cooperació a la zona (Sudan i Sudan del Sud).
Curiosament, al mateix Consell de Ministres del 22 de juliol de 2011 es va aprovar un acord de cooperació amb Qatar en matèria de seguretat , tot i que l’ambigüitat amb què està redactat ens pot dur a infinitat d’interpretacions i no pas gaire positives (sembla que això dels Drets Humans no cal aplicar-ho quan es tracta de potenciar la política exterior a l’Àfrica).
Les conseqüències d’aquesta política exterior a l’Àfrica són ben evidents:
El Regne d’Espanya no té cap inconvenient a l’hora de col·laborar amb nous estats ni a l’hora de reconèixer el dret a l’autodeterminació, sempre i quan en pugui treure profit (en forma de cooperació, per exemple).
De la mateixa manera, tampoc no té cap inconvenient en col·laborar amb un estat com Qatar (recordem que va ser el PSOE qui va iniciar aquesta col·laboració) que fins i tot preocupa als eurodiputats: Qatar 2022: els eurodiputats estudien la violació de drets humans .
Finalment, i un cop vist això, retornem a les paraules del president Rodríguez:
Zapatero: “La autodeterminación no se negocia porque tal derecho no existe”
I recuperem les paraules del gris Rubalcaba:
Rubalcaba: “A la autodeterminación debemos decir no, ahora y siempre”
Suposo que el que realment volen dir és que “l’autodeterminació no es negocia si no és que podem treure’n algun profit“…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!