En primer lloc, deixar-nos estar de preguntetes oportunistes i pensades, únicament i exclusiva, per dividir encara més (si és que això és possible) el sobiranisme d?aquest país. I ho dic com a republicà convençut, com a independentista radical (d?anar a la rel de la qüestió) i com a militant d?un partit en hores baixes però
Enmig de tanta polseguera (generada per propostes que més m?estimo de no comentar), se m?ha acudit anar a veure la recentment estrenada pel·lícula Coronel Macià. Llàstima que no hi vaig caure aquest diumenge, perquè sembla ser que aquesta setmana no és a la cartellera. És clar que, les persones que tenen la sort de viure
Ahir, gràcies a TV3, vaig recuperar l?optimisme en veure les cares dels màxims representants polítics del nostre país al darrer concert d?en Lluís Llach. Que en feia, d?anys, que no se sentien paraules compromeses com les que va dir, ahir, en Lluís Llach. I què malament que s?ho van passar en Mas, en Puigcercós i
A proposta de l?Institut d?Estudis de la Vall d?Albaida, la nit del 24 al 25 d?abril il·luminarem els Països Catalans! Des del bloc Ací estem! fan aquesta original i emocionant proposta. Si ens ho proposem, podem donar-li un toc d?atenció a qui pertoca. A Vilafranca del Penedès, almenys una llum s?encendrà aquella nit. Visca els Països
Deixant de banda el fet, innegable, que la música anglosaxona m?ha influït molt (suposo que com a la majoria de la gent de la meva generació), hi ha determinades creacions que escapen, al meu entendre, a qualsevol classificació més o menys pejorativa. És el cas de Joe Satriani, un famós desconegut, i de la seva meravellosa
No hem d?exterioritzar cap mena de divisió, costi el que costi. L?únic objectiu és la unitat, plegats ho aconseguirem!
Aquest és, tan sols, un exemple de les campanyes ?blaveres?, tolerades pel govern espanyol i promogudes activament per la Generalitat Valenciana (que, dit sigui de passada, tot el valencià que coneix, el du al nom). Evidentment i afortunadament, no totes les persones del País Valencià pensen així, però són moltes i desacomplexades. Per cert, molt
Com a català, em dol especialment comprovar com, en ple segle XXI, Europa i, per descomptat, l?ONU segueixen aplicant l?estratègia de ?mirar cap a una altra banda? quan esclata un conflicte bèl·lic compromès, com és el cas de la guerra de Txetxènia. Resulta paradigmàtic el cas de l?assassinat d?Aslan Maskhàdov, president de la República Txetxena
Darrerament hem pogut escoltar tota mena d’idees estrambòtiques, com ara la proposta de celebració d?uns Jocs Olímpics de Nacions Sense Estat (d?ara endavant, JONSE) o l?acceptació de les enèsimes retallades constitucionals de l?Estafatut (que està fotut, si em permeteu l?acudit de baix nivell). Em permetré, per començar, de defensar el paper d?un polític que ha patit,
Amb el temps, s?ha anat incrementant la dificultat d?identificar una nova espècie de catalanes i catalans, els ?replicats? (de replicar, de queixar-se i reivindicar). Tan sols els espanyols de veritat, aliens a qualsevol deliri democràtic, són capaços d?identificar-los i de neutralitzar-los. I és que, darrerament, ha tingut lloc un augment preocupant de l?activitat del col·lectiu
Avui, 8 de març, Dia Internacional de les Dones, sentirem grans paraules i promeses interessants, molt bones intencions. El problema és que, entre tots plegats, estem generant un discurs fonamentat en pressupòsits falsos, ben intencionats, però falsos. La commemoració d?aquesta diada és necessària, sense cap mena de dubte, ja que la situació de les dones
Deixant de banda el debat sobre la seva biografia, sobre les seves aportacions al Govern de la Catalunya republicana, en Lluís Companys se sacrificà per uns ideals, va ser coherent. El panorama polític català, amb acusacions creuades de ?xarneguisme? i de traïció, amb l?aparent pèrdua de rumb de partits històrics de totes les tendències i
Lligant amb les reivindicacions a què feia referència a L?efecte francès, he de reconèixer que jo mateix pateixo aquest complex d?inferioritat tant típicament català. Així, mentre que un dels meus primers enllaços era el corresponent al port antic de Roma, Ostia, oblidava escandalosament l?impressionant Emporion, amb restes romanes i gregues d?una importància inqüestionable. Un cop
Que la nostra autoestima, com a poble, es manté, com a norma general, en uns nivells molt baixos és innegable. Potser ja va essent hora que n’aprenguem dels francesos, que d?això en saben molt. Aquest complex d?inferioritat tant nostrat es fa més evident quan ens referim a l?àmbit científic (del cinematogràfic, millor no en parlem,