Holotúria

A Catalunya ens fa falta, ara més que mai, tenir memòria històrica. I no em refereixo, aquest cop, a que haguem de recordar el franquisme o el cop d?estat feixista.

Una bona lliçó que he aprés darrerament, tot estudiant Història Contemporània, és la proximitat temporal de determinats esdeveniments. Proximitat, dit sigui de passada, que es manté oculta, no se?n parla, no fos que als catalans ens doni per pensar!

Doncs, resulta que dues nacions (amb perdó) com són (o com alguns així ho consideren) Itàlia i Alemanya no sempre han estat així de unides, ans al contrari! Alemanya, gràcies a un tal Bismarck (que tenia una innegable habilitat per provocar guerres en el ?millor? moment) s?unificà el 1871, i Itàlia el 1870! Fa quatre dies!

Aleshores, com és que, encara avui en dia, sobretot des d?Espanya, se?ns nega la possibilitat d?independitzar-nos?. I el que és pitjor, quan prendrem consciència que el nostre futur com a poble no depèn dels espanyols, sinó de nosaltres mateixos?. Seguirem ?negociant? amb aquests escanyapobres?, seguirem escoltant les veus de sirena d?una Espanya federalista que tan sols existeix en la ment d?il·lustres catalans (socialistes, sí, catalanistes, també)?. Em temo que la resposta és sí, i mil vegades sí.

Per altra banda, aquestes constatacions històriques em fan pensar en la terrible força de què gaudien els Països Catalans, fins a l?extrem d?obligar als pares (en el sentit més sexista i retrògrad possible) de la Santa Constitució (que ni he votat ni votaré, a aquest ritme) a prohibir explícitament qualsevol aventura unificadora. Els espanyols sí que n?aprenen, de la Història.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!