Ahir, després de l’entrevista a Oriol Junqueras a l’Illa de Robinson d’El Punt Avui TV, va tenir lloc una tertúlia amb una elevada dosi de cinisme…
Sobta (o no) que en Vicent Sanchis deixi anar, cap al minut 4, que “Oriol Junqueras segueix molestant, entre cometes, el President Mas. Per això el President va parlar de la possibilitat de modificar la data del 27S, perquè està molt enfadat i molt desconcertat amb ERC pel fet de perdre votacions amb tot allò que té a veure amb el que podem definir com el front sanitari“.
“Molestar el President Mas” com a concepte d’unitat…
Aquí teniu l’enllaç a la tertúlia, per si ho voleu comprovar: http://www.elpuntavui.tv/video.html?view=video&video_id=126189923
A partir d’aquest punt comença una mena de competició entre Vicent Sanchis i Vicent Partal per fer-nos veure que és mentida que el Govern estigui privatitzant, amb la col·laboració entusiasta de Jaume Marfany.
Sorprenentment, en Vicent Partal parla (minut 6:50) de la dèria d’ERC de posar en risc el procés en discrepar respecte del Consorci Sanitari de Lleida. Naturalment, en cap moment no recorda, l’amic Partal, el fet, el petit detall sense importància, que la Conselleria de Salut ha ignorat de manera unilateral l’exigència que li feu el Parlament d’aturar-ne la creació.
És a dir, el Cap de l’Oposició ha de beneir la política sanitària del Govern sense dur-los la contrària en cap moment, però no és important que la Conselleria de Salut ignori una decisió del Parlament.
N’esperava molt més, jo, de l’admirat Vicent Partal, sincerament. Perquè, amic Vicent, com pretenem construir un estat seriós si permetem que el nostre Govern ignori deliberadament un acord del nostre Parlament?
Ultra qualsevol debat sobre la sanitat pública, que segons en Vicent Sanchis, l’Adrià Alsina i en Vicent Partal no cal, resulta especialment preocupant la tranquil·litat amb la què es deixa anar a la tertúlia que “Junqueras menteix i utilitza de manera electoralista el fals escenari de privatització de la sanitat pública“.
Hi ha consens, a la tertúlia, en què això de parlar de la sanitat és “cosa d’ICV-EUiA, del PSC i de la CUP, però que en parli ERC, que ha de garantir l’estabilitat…”. Només la veu silenciada (pels altres tertulians) de l’Òscar Palau apunta a la lògica del debat parlamentari, la resta (inclòs en Jaume Marfany) prefereixen ignorar un altre petit detall, que el preacord signat per CDC, ERC, Reagrupament, ANC, Òmnium i AMI diu textualment, a l’apartat A, que “L’eix nacional i social són indestriables; per tant, cal fer una aposta decidida per a la recuperació de l’estat social, especialment en educació, sanitat i pensions, com a drets socials i serveis públics essencials.“
Així, doncs, en què quedem? El preacord és paper mullat? S’hi parla de sanitat com s’hi podria parlar de cols? Sabia CDC què signava?
Evidentment, cap d’aquestes preguntes no sembla interessar als nostres tertulians, que prefereixen seguir titllant les propostes d’ERC en matèria de sanitat i de lluita contra la corrupció de “pur partidisme”.
Dels quaranta i escaig minuts que dura la tertúlia queden clares tres idees fonamentals:
– El preacord (per les candidatures diverses que contempla l’apartat A) és el pitjor dels escenaris i el President Mas el volia evitar
– ERC (ells parlen de Junqueras) el què hauria de fer és votar el cent per cent de les iniciatives del Govern
– ERC (ells parlen de Junqueras) parla de corrupció i de sanitat per marcar perfil propi perquè només vol governar i fer fora el President Mas
Naturalment, les opinions dels tertulians no són les opinions de totes les persones de diferents partits i associacions que portem tres anys manifestant-nos plegats.
I, naturalment, el meu camí s’allunya exponencialment d’aquells qui confonen compartir un objectiu amb combregar amb rodes de molí.
No és això, companys, no és això!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!