Sens dubte, els cogombres de mar (nom amb què es coneixen les holotúries) no inspiren, precisament, admiració. S?alimenten de deixalles, s?arrosseguen i ni tan sols són tan bonics com les estrelles de mar.
Holotúria
Filtrant tot el què ens passa pel davant...
Podríem concloure, per tant, que aquests animals són uns éssers avorrits i poc agraciats, amb un interès més aviat dubtós, tret de l?estrictament gastronòmic. Associar, així, soledat i holotúries sembla lògic, no deuen estar molt ben vistes dins el Regne Animal.
Dit això, jo em pregunto:
És Catalunya com una holotúria?, estem sols?, estem ben vistos dins el Regne Espanyol?, realment ens importa?.
Parlem-ne!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No ens alimentem de deixalles, alimentem a d’altres. No ens arrosseguem, malgrat d’altres ho voldrien. No agradem, l’altri tampoc no ens agrada. No ho creus així?. Per cert, el cogombre de mar té quelcom d’especial, el nom : "holoturia", bellament eufònic. El teu bloc no és gens avorrit, no és "holotúric", és interessant i, per això, el llegim. Bona nit!. Carme-Laura.