En primer lloc, cal que tinguem present que la derogació del Concordat no és una tasca senzilla, tal i com ens recorden els amics de La Gaceta: “los acuerdos entre la Iglesia y el Estado, como tratados internacionales que son requieren para su derogación una mayoría parlamentaria de dos tercios imposible de conseguir, aun con una victoria del socialismo en las próximas elecciones de 2015, sin la cooperación del Partido Popular que no parece probable.”
És a dir, que allò que estableix aquesta maniobra del nacionalcatolicisme per a assegurar la preeminença de la doctrina catòlica a l’estat espanyol deixarà de tenir validesa tan bon punt siguem independents.
Aquí teniu exactament el què es va signar: Acord entre la Santa Seu i l’Estat Espanyol.
Com que hi ha determinades obligacions econòmiques contretes per l’Estat envers l’Església, resulta evident que el Vaticà és el primer interessat en negociar amb la República Catalana si vol recuperar algun dels punts que recull el concordat. També resulta evident que nosaltres haurem de negociar si volem que ens reconeguin sense massa problemes.
Resulten especialment aclaridores, així les coses, les paraules de l’abat de Montserrat, Josep Maria Soler, sobre la postura del Vaticà davant la nostra independència: El Vaticà reconeixerà una Catalunya independent, segons l’abat de Montserrat.
Proposo, per tant, que quan ens diguin que quedarem fora de la Unió Europea els preguntem pel Concordat Estat-Vaticà.
Finalment, em pregunto si encara queda algú que defensi la derogació del Concordat per a assegurar la laïcitat de l’Estat i que no sigui independentista…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Crec q ho incorporare ràpid als meus arguments pro independència.
Salut!
Sóc partidari d’un Estat on hi hagi total llibertat religiosa, amb una separació Estat-organitzacions creences/increences religioses. Per exemple, com a partidari de l’autonòmia dels centres d’ensenyament (inclossos els estatals), trobaria lògic que el consell escolar del centre X decideixi l’ensenyança ètica/moral atea; tant lògic com que al centre Y s’ensenyès doctrina de la fe Ba’hai, per exemple.
La separació Estat-organitzacions religioses/irreligioses no implica la prohibició de proselitisme.
Atentament