L’estatut escapçat i menystingut serà una simple anècdota al costat del què suposaria que acceptéssim la no-democràcia que ens ofereix Espanya (la bicèfala, no pas el poble espanyol que prou desgràcia en té, del seu propi destí).
No votar el #9N2014 suposa acceptar que les eleccions al Parlament de Catalunya no són res més que un parany, un maldestre entreteniment que ens concedeixen els germans grans (els pares, si tirem del neollenguatge del #NouPSC) per tal de mantenir-nos entretinguts.
No votar el #9N2014 suposa que, de facto, donem per definitiva la situació actual. En altres paraules, si no votem estarem perpetuant la realitat política de la Catalunya autonomitzada, ja que dos partits marginats i progressivament marginals de la política Catalana hauran guanyat unes eleccions sense ni tan sols haver-se de presentar.
És allò de: “l’independentisme és legítim però és il·legal, anticonstitucional i per tant impossible”, eufemisme pseudodemocràtic emprat per dir “us podeu presentar amb el programa que us vingui de gust, però mai de la vida el podreu aplicar si a nosaltres, que mai guanyarem unes eleccions a Catalunya, no ens sembla oportú”.
Afegiu-hi les declaracions d’ignorància de Rubalcaba, Rajoy i Zapatero sobre el dret a l’autodeterminació i veureu amb quin tipus d’individus ens les haurem d’haver si ens rendim.
Per això la cançoneta queixosa del “la consulta no se celebrarà” és en boca dels tertulians, per això ens bombardegen constantment amb les “eleccions plebiscitàries”.
Per això el cada cop més trist PSC ha batejat la consulta com “consulta sobiranista”.
Però votarem, perquè volem votar.
Votarem, perquè #votarésdemocràcia!
PS:
Us ha agradat el post? Sí / No
Si és que Sí, feu RT, m’agrada, +1 i compartiu, caram!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!