Val la pena de repassar la biografia de José Martí (en aquest enllaç hi trobareu més informació), però em centraré en els seus origens: el seu pare, Mariano Martí Navarro, era valencià i la seva mare, Leonor Pérez Cabrera, era canària.
És a dir, malgrat ser fill d’espanyols (acceptem, com a punt de partida, que ser valencià o canària a la Cuba de finals del segle XIX equivalia a ser espanyol, d’acord?) la situació que patíen els criolls el va dur a rebutjar la legalitat vigent i a defensar la independència de Cuba.
Sembla evident que qui defensa els Drets Humans tard o d’hora es veu obligat a actuar per a canviar la legalitat, independentment de la seva procedència, adés i ara…
Perquè la legalitat que nosaltres volem canviar pacíficament i democràtica és injusta, i a la injustícia se la combat. Ell va triar la via bèl·lica, nosaltres la radicalment democràtica.
Gaudiu de la força de Guantanamera a la tria que he fet a l’Spotify (no cal que escolteu totes les versions seguides!):
I aquí teniu algunes versions més:
Versió de Pete Seeger:
Versió de Zucchero:
Versió de Los Lobos:
Salut i República!
Guanyarem!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!