Val a dir que en un primer moment realment he cregut que la intenció de l’article Parlem clar de CiU, ERC i la CUP? era la de parlar clar de CiU, ERC i CUP…
Naturalment, dependrà de com interpreti cadascú això de “parlar clar”. Anem a pams, però!
La frase final del primer paràgraf, “Per tant, és més necessari que mai que totes les formacions independentistes afinin les estratègies i posin a la balança de la història els seus interessos legítims però secundaris. Vegem què poden fer els tres partits que formaran part del bloc del sí“, la trobo especialment inspirada. És a dir, estem parlant de formacions independentistes i això exclou automàticament CiU (CDC encara la refundació del partit definint-se com a nacionalistes, no com a independentistes, Unió decidirà sobre la independència el 14 de juny).
Des del meu punt de vista, parlar clar equival a reconèixer, sense cap concessió al dramatisme, que CiU no és un partit independentista i que no ho serà mai, ja que ni CDC ni Unió són independentistes. Sembla prou evident, a més, que, si del què es tracta és de guanyar, és fonamental que siguem conscients de quin és el punt de partida per tal d’evitar una diagnosi errònia tant dels nostres punts forts com dels nostres punts febles.
És per això que em sobta especialment que en Pere Cardús inclogui CiU dins la categoria dels “tres partits que formaran part del bloc del sí” , bo i més si tenim en compte que Unió s’ha apartat voluntàriament del preacord assolit el passat 30 de març, com ens recordà ahir mateix l’incombustible Josep Antoni Duran i Lleida, Secretari General de CiU i president-portaveu de CiU al Congreso: Duran avisa CDC que no esperi “l’adhesió” d’Unió al full de ruta.
És a dir, parlant clar, quan parlem de CiU no sabem de què parlem, ja que només CDC dóna suport al tortuós camí cap a la nostra llibertat que passa, tal i com ha acordat amb ERC, Reagrupament, ANC, Òmnium i AMI, per les eleccions plebiscitàries que tindran lloc el #27s2015.
Per tant, la cosa quedaria així:
CiU – pendent de decidir si donarà suport a l’acord signat per CDC/ERC/Reagrupament/ANC/Òmnium/AMI i pendent de decidir si farà campanya pel Sí
CDC – partit nacionalista català no independentista que ja ha avançat que farà campanya pel Sí
UDC – partit nacionalista català no independentista que decidirà al juny alguna cosa però no se sap ben bé quina
ERC – partit independentista no nacionalista català que ja ha avançat que farà campanya pel Sí
CUP – partit independentista no nacionalista català que ja ha avançat que farà campanya pel Sí
I quina és la part positiva de parlar clar? Doncs que sabent i essent conscients que CDC no és independentista però sí que vol la independència (i aquí permeteu-me que respiri fons) l’entesa serà més senzilla car no deixem espai per a la decepció.
També cal que siguem conscients que el 14 de juny és molt probable que UDC no decideixi res i que, per tant, es mantingui dins l’habitual ambigüitat calculada que evitaria el trencament de CiU i que ens podria portar a les eleccions del #27s2015 sense saber exactament què defensa CiU…
Parlem clar, doncs, però apliquem els mateixos criteris a tots els partits. És a dir, parlar clar implica aportar dades, obrir nous fronts, no deixar res al calaix, ésser implacables amb tots i de manera sistemàtica i objectiva.
I, sincerament, només cal donar una ullada a l’apartat que en Pere Cardús dedica a ERC per a constatar que l’objectivitat no hi apareix enlloc.
Perquè, parlant clar, i acceptant d’entrada que “sense Convergència (no sabem si CDC o CiU) no hi ha independència”, resulta evident que sense ERC no hi ha independència, ni sense la CUP, ni sense els federalistes catalans, ni sense l’ANC, ni sense Òmnium i encara menys sense el #27s2015!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!