Arran dels fets dels últims dies, resulta clar que l’estat està en un mode repressor incontrolat, guiat pels jutges però permès pels governs.
Les protestes actuals estan aconseguint que es parli del problema i que hi hagi ressò internacional, però Espanya es massa orgullosa com per fer res per aquestes raons. Mentre que la UE no s’involucri directament d’alguna manera, que dubto que ho faci, els mitjans de comunicació i polítics afins al règim menystendran qualsevol mostra de suport i ignoraran qualsevol escrit oficial per organismes internacionals. Al·legaran que no són vinculants o que no tenen importància real o excuses similars, i que espanya es una democràcia plena perquè espanya es una democràcia plena, sense més necessitats de proves al respecte.
Considero que les protestes actuals son perfectament vàlides i que es vergonyós que es plori per contenidors cremats i no es vegi com a resultat de les càrregues policials, o que s’ataquin aquests actes posant-los al mateix nivell que els cops i trets, com si l’agressor i el defensor tinguessin el mateix nivell de responsabilitat. Dit això, potser també caldria pensar quin es l’objectiu de les protestes.
Evidentment, fer ressò internacional i reivindicar la llibertat d’expressió son dos bons objectius. Però per anar una mica més enllà, cal que les protestes facin pressió a les elits espanyoles. I per aconseguir tal cosa, cremar contenidors o saquejar tendes pot sentir-se com catàrtic pels que ho realitzen, però el resultat sol ser incomodar a molta altra gent que no té res a veure i que pot acabar amb sentiments negatius envers la causa que es defensa.
Dit això, per realment aconseguir pressionar potser hauríem de repensar en quina zona es protesta. Per exemple, el mapa on es mostren els resultats per barris, veiem que a Barcelona hi ha zones al voltant de la Bonanova, Sarrià i en general per sobre de la diagonal amb un gran nombre de votants del PP i de VOX. Potser caldria moure les protestes a aquestes zones més benestants, on es concentra més el poder. Això es aplicable a qualsevol altra ciutat i regió. Si cada dia es tallen carrers i es protesten en aquestes seccions, igual la pressió que s’aconseguiria podria ser bastant superior a l’habitual, mantenint el ressò internacional i la atenció sobre el problema.
Per altra banda, la mateixa idea es pot aplicar realitzant protestes davant de les seus dels principals mitjans de comunicació i empreses defensores del règim. En cap moment estic defensant accions violentes contra les mateixes o en els barris benestants, però si l’estat segueix decidint crear caos amb càrregues i repressió desmesurada, així el caos es crearà en localitzacions incòmodes per al regim. Les protestes que no incomoden d’alguna manera directa als qui tenen responsabilitats sobre aquestes desigualtats i repressió moltes vegades poden ser ignorades i serveixen només per aconseguir més detinguts i obtenir la foto del contenidor cremant-se o d’un noi robant en una botiga.
Només volia posar veu a una simple reflexió que acostumo a tenir en moments com aquests…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!