CAMINS D'INDEPENDÈNCIA

Qui pot afirmar en aquest moment de les relacions Catalunya – Espanya que el president d’un i altre lloc han subscrit d’amagatotis algun acord econòmic? Quin polític mínimament seriós, assabentat de les diatribes diàries del PP contra el nostre president, pot esbombar des de la tribuna del seu parlament autonòmic que Artur Mas i Mariano Rajoy s’han posat d’acord en alguna cosa? Doncs es veu que sí, que tot i com estan les coses des de fa dos anys, per anar en contra d’Andalusia pot passar una cosa tan inversemblant com aquesta. Així ho ha deixar anar, tan tranquil.la ella, la presidenta d’Andalusia, buc insígnia del PSOE, en el Debat sobre l’Estat de la seva Comunitat. “Díaz denuncia ‘acuerdos de trastienda’ de Rajoy y Mas en perjuicio de Andalucía”. És com encapçalava la notícia Europapress no fa gaires dies.

Aquestes notícies són més il.lustratives del que semblen. Els nostres mitjans les ignoren innocentment per no atiar el malestar o perquè no els hi donen valor. Però s’equivoquen. Hi ha força gent que pot caure enganyat pels cants de sirena d’una reforma constitucional que, diuen, faria prou suportable la convivència amb els nostres veïns. I és que només declaracions com aquestes  de la presidenta andalusa poden donar-nos la mesura exacta del que s’amaga amb tanta fumarada federalista. Quan una persona destacada del partit que demana una reforma constitucional, es capaç de fer afirmacions tan estrafolàries, només per donar carnassa anticatalana a milions d’andalusos, està revelant diàfanament que la seva reforma constitucional i el seu federalisme no són més que tàctiques dilatòries per mirar que el temps apaivagui les nostres ànsies independentistes.

Ja ens han dit que mai en una futura reforma constitucional permetran que puguem votar el nostre futur. També han deixat clar que mai permetran que una futura constitució obri vies per poder separar-nos d’ells. Però tot i així, amb el seu federalisme indefinit volen fer-nos creure que comprenen les nostres queixes i que volen blindar algun aspecte econòmic i cultural. Vaja, que ens tenen prou simpatia i bona voluntat per donar-nos alguna satisfacció. Doncs, ni això, si és que aquestes terceres vies poguessin acontentar algú. Ni això. Paraules com les de la presidenta andalusa manifesten clarament la hostilitat, seva i dels qui l’escolten, cap a tot allò que és català; una hostilitat que els porta a afirmar que hi ha hagut quelcom a totes llums impossible: un pacte a la rebotiga i que tal pacte es fa per perjudicar, “machacar”, Andalusia.

Res a fer. Ni amb els del PP ni amb els del PSOE, si és que hi ha algú que se’ls hagués pogut arribar a creure. Ni reforma constitucional ni federalisme. Res a fer. Res de res.