CAMINS D'INDEPENDÈNCIA

Duran està patint raneres de mort. Percep que amb la independència no té cabuda enlloc. I a més, el suculent muntatge del que ha viscut fins ara té els dies comptats. Ha posat tants d’entrebancs al procés, que s’ha fet  odiós a tothom. La V de la Diada li ha enfonsat les poques esperances que encara podia imaginar que li quedaven per seguir burxant en contra de la independència. Se sent no només fora de lloc sinó rebutjat per la pràctica totalitat de la població amb un mínim d’amor al país. L’èxit de la V és concloent.  Només es pot anar contra la independència de bracet del PP. Ell, però, voldria circular sol per vies intermèdies. Però la gentada de la V diu prou clar que no hi ha vies intermèdies, que no hi ha espai per vies terceres.

Ni tan sols pot imaginar, a hores d’ara, una ambaixada. Que ningú somiï que se li pot atorgar aquest premi de consolació. Que potser es mereix alguna recompensa?  Si us plau, que n’ha fet massa i les ha fet totes. De cap manera podem esperar d’ell que representi els nostres interessos enlloc. Menys a Madrid, com algú s’ha arriscat a imaginar. Seria posar els interessos de la nació en mans d’un traïdor. S’ha guanyat a pols la nostra animadversió i desconfiança.  Ho hem de dir ben clar: Durant s’ha passat més de vint anys venent el país per obtenir favors dels espanyols. La presidència de la Comissió d’Afer Exteriors en el Congreso és un càrrec de la màxima confiança per a qualsevol govern i ell l’ha ocupat tant amb socialistes com amb populars. Creieu que un lloc tant important es dóna a una persona d’un altre partit a canvi de res? Si Duran ha aconseguit retenir aquest càrrec de tanta responsabilitat és simplement perquè ha donat alguna cosa a canvi: ha entregat el país als interessos dels espanyols. No en dubteu. Com us expliqueu si no que a canvi de no res donés els vots de CiU per aprovar any rere any els pressupostos generals de l’Estat i altres lleis importants? Potser la no intervenció en l’afer Pujol hi tenia alguna cosa a veure, però el nivell de vida del senyor Duran jo no dubto que també.

Les raneres de mort s’han materialitzat en 9 piulades agitades i imperioses contra Junqueras. Afirmacions contundents i categòriques. Cap argument. Massa nerviós i ofuscat per pensar-los. Sap que la gentada que va inundar els carrers escolta més a Junqueras que al seus advertiments legalistes. Reitera: Només hi ha una legalitat! Només hi ha una legalitat i no la podem contravenir! Què ha de dir si és la legalitat que a ell li agrada, la que ens encadena perpètuament a Espanya i a ell li permet viure com a gran senyor. Resulta, però que nosaltres també volem la legalitat, però la nostra. Que això és ser independents. Un dia, i ben aviat, desobeirem el seu TC per obeir la llei que s’hagi atorgat la nostra gent per mitjà dels seus representants. Serem independents perquè ja no demanarem permís a les seves lleis i qui les imposen, sinó que ens governarem amb les nostres lleis i els nostres.

Duran no té cabuda enlloc, ningú no el vol. Ni a Madrid. Allà ja ningú no se l’escolta. Els ha decebut perquè no ha sabut ni pogut aturar el tsunami independentista. Ell era la darrera esperança dels espanyols. Només va aconseguir imposar una pregunta nyap i esperpèntica, però ni així ha pogut trencar el bastió independentista i la mateixa CDC ha acabat decantant-se obertament per al Sí-Sí. Duran, fracassat, ja està preparant les maletes, els seus dies al Palace s’estan esgotant.

Personatge nefast per a Catalunya, egòlatra impenitent, desapareixerà del nostre espai polític el dia que també ho faci Espanya.