Cridar a la unitat, matar la unitat.
Voleu destruir la unitat, demaneu-la! No hi ha pitjor manera de torpedinar la unitat que el fet que un dels seus possibles actors la invoqui i la reclami.
Fer crides a la unitat és acusar els altres de posar-hi obstacles o no fer-hi prou. Aquesta acusació és un atac. Els altres protagonistes del consens se sentiran ofesos i aquesta ofensa no ajuda precisament a aconseguir la unitat que es reclama.
Resulta paradoxal que allò que sembla un gest a favor de la unitat en resulti un acte hostil i un obstacle. El que demana unitat ho sap i utilitza l’aparença de bondat de la proclama per atacar els altres potencials actors del projecte unitari. La crida a la unitat és un gran gest d’hipocresia. És una gran manipulació de la gent que pot donar més crèdit a l’aparença de bondat de la crida que a l’acusació que implica. És un acte demagògic en tota regla.
Si un vol ser honest, quan reclama unitat s’ha de comprometre a fer el mateix esforç que exigeix als altres i no presentar-se’n com el principal valedor i com aquell que està lliure de culpa partidista. Però normalment no és el cas. Qui alça la bandera unitària implícitament està demanat que la unitat es faci al seu voltant, al voltant de la seva manera d’entendre el projecte i demana que siguin els altres els qui esmolin les diferències per assumir el que ell proposa. Realment, més que unitat està demanant l’assimilació, l’absorció, el mutisme dels altres per erigir-se en la veu única del projecte.
Per ser honest, qui demana unitat ha d’explicitar que ell també modificarà el seu punt de vista per acomodar-se al que exigeixi el consens. I ha d’explicitar també molt clarament entorn de quin tema concret s’ha d’erigir aquest consens. No es poden fer crides genèriques i imprecises a la unitat. Per exemple, Artur Mas feia aquesta setmana un toc a ERC demanant-li unitat. Però no esmentava sobre quin tema. Tothom va entendre que el que Mas entenia per unitat era exigir a ERC que adoptés la mateixa postura que CDC respecte al cas Pujol. Barrejava ous amb nous. La unitat només es pot exigir en allò que hi ha el compromís de fer-la, el 9-N, i voler-la fer extensiva a altres temes, el cas Pujol, sobre el que no hi ha compromís previ és voler obligar els altres a combregar amb els propis interessos.
Fer crides a la unitat per part d’un dels actors que l’han de conformar és la millor manera de matar la unitat que s’aparenta defensar. No ens enganyem, qui fa crides a la unitat és ben conscient de l’atac dissimulat, de la manipulació deshonesta, de l’engany demagògic que tal crida implica. Si us plau, si voleu la unitat, feu-la, però deixeu-la en pau i no us vulgueu erigir en els seus defensors.