CAMINS D'INDEPENDÈNCIA

Narcís Llauger i Dalmau

23 de setembre A la ONU falta gent.

A la ONU falta gent

Obama diu que en un any Palestina podrà formar part de la ONU.” S’ha obert la 65 Assemblea General. Hi falta Palestina i també Catalunya. Va de debò. I no us en foteu. Tot depèn de nosaltres. Improbable? Però no impossible. Ningú creia que un dissabte de juliol caloròs, 10-J, podria congregar tanta gent a Barcelona. Ningú creia que el crit únic i imperiós fos el d’independència.  Ningú creia que es realitzarien unes consultes per a la independència aconseguint  més de mig milió de vots afirmatius (i només s’han realitzat a la meitat del país). Estem en una època de sorpreses independentistes. 

Les pròximes eleccions en seran una altra. Només depèn de nosaltres. Només cal que ens desempalleguem d’una vegada del patit que hem estat votant fins ara i que ens decantem pels que ens ofereixen la solució definitiva. Fem el salt! Votem-los i l’any que ve… a l’ONU O si no ben aviat. 



Santa Tecla en oriflama  

Santa Tecla d’enguany és un mar de banderes catalanes i de la ciutat. Moltes més que altres anys. La gent està emprenyada? Ja va bé. ¿Els catalans només reaccionem a la contra? No és veritat Qui ho diu? Els professionals del derrotisme que només saben imaginar un costat fosc de tot.

Per què no pensar que els tarragonins volen afegir-se a la festa general d’afirmació catalanista? Estic segur que es volen sumar a l’efervescència sobiranistamque es viu arreu amb les consultes, amb la manifestació del 10-J i amb els partits independentistes que es presentaran a les eleccions. 

“No somes unos cafres” 

Aclaparats per l’ofensiva d’uns mitjans sotmesos al món financer, els sindicalistes han sortit avui a Telenocíties dient que no eren uns cafres.

Estiguem a favor o en conra de la vaga, hem de reconèixer que la ofensiva mediàtica en contra és abassegadora. No hi ha dret. El capital campa victoriós per l’ample camp de la batalla laboral. No falta dia que un director de banc central, europeu o espanyol, no reclami les seves exigències per la televisió. No hi ha dia que un representant de la gran patronal no el secundi posant com a condició per la reducció de l’atur la flexibilitat laboral. Porto sentit la cantarella fa més de trenta anys i l’atur augmenta sense parar. I tots sabem que són les obsoletes estructures productives i empresarials les que s’han de modernitzar.

Vaga que es programa, les ràdios no paren de demanar el dret a treballar o de magnificar les molèsties que ocasionen. Els mitjans etan completament subordinats. Els seus professionals no s’adonen que qualsevol dia ells també poden patir atur o la pèrdua dels drets laborals que els altres treballadors malden per conservar. Per una vegada que els indicats estan per la feina que els pertoca, els hauríem de recolzar.

És escandalós: el capital està reconquerint en pocs anys el que ha costat sang, dolor, presó, llàgrimes i més d’un segle obtenir.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.