Plaça de la Vila
El bloc de la CUP de Vilafranca del Penedès
PSC, ERC, ICV i el PP, veten el caràcter vinculant de la Comissió pro-Vegueria
ordinari de la nova legislatura vilafranquina. Amb una duració de cinc
hores, va ser un ple llarg que segurament vaticina el que segurament
passara els propers mesos. Tot i que va ser l?últim tema a tractar, la
moció a favor de la Vegueria era un dels punts més esperats. Tan bon
punt l?alcalde va anunciar la moció, alguns dels integrants de la
Plataforma pro Vegueria es van alçar -vestits amb samarretes pro
Vegueria- i van estar dempeus durant tota la discussió. La moció va ser
presentada juntament per CiU, la CUP, el PP i ERC. ICV finalment també
va voler encapçalar-la.
Hi demanaven diverses coses a favor de la Vegueria,
però les més discutides van ser les següents: encarregar a la persona
que representi el Govern en el si de la Comissió Paritària de la
Vegueria que vetlli pel compliment dels acords presos i demanar al
Govern de la Generalitat que mentre no es discuteixi al Parlament la
creació de l?àmbit, es paralitzin tots aquells plans sectorials i
territorials i aquells acords de govern que no tinguin en compte
aquesta petició o la puguin dificultar en el futur.
En
el ple, el regidor d?ERC, Pep Quelart, ja va anunciar, abans que
l?esmena fos llegida, que ?s?havia de ser flexible per tirar endavant i
aprovar la moció per unanimitat?. El líder de CiU, Pere Regull, va
afirmar que ells també volien unanimitat ?però que no posin pals a les
rodes. La societat civil és qui s?ha mogut al respecte i ens ha
arrossegat a tots els polítics. Les coses s?han de fer efectives i
l?equip de govern no ho té clar?.
L?encarregat
de presentar l?esmena del PSC a la moció va ser el socialista Josep
Colomé. El que van presentar és el següent: que el tema de la Vegueria
passi també per la Junta de Portaveus després d?haver passat per la
Comissió Paritària i, a més, que deixés clar que allò acordat en la
moció no afectaria al desenvolupament del Pla Director Territorial de
l?Alt Penedès. Una esmena que, segons Colomé, ?és de mínims. No volem
fer de la Vegueria un tema de confrontació?.
Tots els grups
polítics tenien alguna cosa a dir. ICV-EUiA hi va estar d?acord ?perquè
manté l?esperit de la moció original?. Pep Quelart, d?ERC, va aprovar
també l?esmena socialista sota l?atenta mirada d?incredulitat del
representant de la CUP, Otger Amatller. Quelart va dir que l?aprovava
?per aconseguir unanimitat?. Amatller, al sentir-ho, no va poder evitar
un somriure i un esbufec. Josep Ramon Sogas, del PP, també la va votar
a favor perquè ?sense el PSC serà difícil tirar endavant?.
Però
els que no van voler acceptar l?esmena van ser la CUP i CiU. Des de la
Candidatura d?Unitat Popular, Amatller explicava la seva posició així
?en la Comissió Paritària hi ha polítics i societat civil. En la Junta
només hi ha polítics. La Junta és una trava que no serveix per a res,
només per eliminar la societat civil i, així, la participació
ciutadana?. ?És un retrocés de participació. Que afegim allò del Pla
Director ens sembla bé, però afegir la Junta de Portaveus no?.
El
convergent Pere Regull també va considerar correcte afegir el punt del
Pla Director, tot i que va destacar que ?si el Pla Director no recolza
el tema de la Vegueria és que no és un bon Pla Director i estic segur
que el meu partit no defensarà un Pla Director que no defensi la
Vegueria?. Regull no va estar d?acord tampoc amb afegir la Junta de
Portaveus a la discusió de la Vegueria: ?és un menyspreu i una falta de
respecte eliminar la societat civil?. Tot i així, l?esmena va ser
aprovada i la moció, doncs, es va aprovar per unanimitat. Però sense
ser la que havien presentat originalment.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Vilanovades?
Ho deia un vilanoví robust:
–Cada dia ve més gent de Vilafranca a comprar a Vilanova.
I s’explicava sense entrar en detalls. A Vilafranca no hi ha la gran oferta que en aquests moments té Vilanova tant pel que fa a botigues com a centres amb franquícies.
–I millors preus!– afegeix l’interlocutor.
És ben cert que Vilanova fa goig i a les zones comercials de nova expansió hi ha molta oferta i demanda. Estan més o menys organitzades com una ciutat francesa: a les entrades de la població trobes les àrees comercials. L’interlocutor deia que tenia amics vilafranquins botiguers i que envejaven ara el mercat vilanoví. Ell somreia amb una punta de satisfacció.
Després vaig poder parlar amb un altre vilanoví –ha estat la setmana dels impactes vilanovins per mor de la seva festa major diumenge passat– que parlant parlant de la situació general deixà anar: “Vilanova va, pel que em penso, cap als 90.000 habitants”. Explicà que aquest és un dels objectius dels polítics que dirigeixen el municipi i que encaixa pla bé amb el nucli que porta la ciutat. “En deu o dotze anys”, precisà. Ara Vilanova té 65.000 habitants i en les converses s’aprecia aquell deix que la ciutat funciona i no té complexos: turisme, comerç i indústria, sofisticant, si és possible, aquesta al màxim. I nous barris i planejaments. “Fer el centre totalment de vianants”, indicà l’interlocutor. Aquest també era un vilanoví content.
Quan vam tocar el tema de la vegueria és on vingueren més silencis i prevencions. I ironies, ja se sap que la gent de Vilanova és irònica de mena. “Qui hi creu?” digué el més atrevit. “És cosa de l’interior, aquí a més el Vendrell cau molt lluny”, afegí un altre. “Mes administracions i un veguer?” digué el preocupat per l’erari públic. I un interlocutor que està posat en política explicà: “La gent que aquí defensa la vegueria hauria de fer-ho a l’interior del seu partit i amb els seus representants al Parlament. Pel que jo sé ni tal ni tal altre volen la vegueria ni l’entenen ni tenen cap intenció d’establir-la”.
Quan s’objectà que hi ha una marxa pro vegueria notable, somrigueren condescendentment: “A Vilafranca i prou, que posen la pancarta al balcó” espetà un. Tampoc creuen que la vegueria sigui la solució a la pressió metropolitana de Barcelona i Tarragona. “I serà igual, els savis i els tècnics són allà i ho tenen tot apamat”, digué el més pragmàtic de tots.
Per un moment, la visió de campanar s’imposà. Només existia la realitat de cada localitat i el marc general, sigui província o Catalunya. La comarca i ja no diguem la vegueria eren entelèquies o superestructures administratives que no s’adeien amb la realitat. Les relacions properes, la realitat del mercat que crea la comarca, els lligams i relligams de tota mena que s’estableixen amb el temps i cada dia, eren, per dir-ho així, figues d’un altre paner. O com un líquid amniòtic perfectament prescindible.
El darrer impacte va ser eclesiàstic. El rector de la parròquia major de la Vilanova, Jaume Berdoy, és el nou rector de Santa Maria de Vilafranca. D’aquesta notícia n’anava plena la TV de Vilanova el cap de setmana passat. Berdoy és sitgetà. Un locutor feia conyeta d’aquest fet, dient que tot i essent sitgetà Berdoy havia aconseguit ser un vilanoví més. I patatim i patatam. Què es pensaven? Em va semblar aquesta reacció una expressió espontània de la política tancada en la pròpia localitat o cleda.
I rumiant rumiant vaig pensar que mentre a Vilafranca es fan filigranes amb la vegueria i qualsevol estella pot fer caure el govern municipal, a la ciutat més gran de la vegueria aquesta reivindicació no passa de l’anècdota. És un encenall –una busca– de la biga de la seva ciutat…