Cucarella

Sens dubte un capítol d’una teleserie americana o de tv3 devia ser el que aquest Lector ingenu s’esperava sota les cobertes. La culpa, potser, és del títol, que fa pensar en això. Ho dic perquè a mi aquesta novel·la em sembla qualsevol cosa tret d’avorrida: un argument ben trenat, una bona dossificació de la informació i uns personatges, per regla general, molt ben aconseguits, alguns d’ells memorables i tot. Si algun defecte té, per al meu gust, és que no és tracta de cap experiment narratiu arriscat, que només innova per la temàtica de la música independent, pel seu backstage, com si diguéssim, que no és poca cosa, ja que és un món poc o gens tractat en la nostra literatura que ´es vol contemporània. Una narració més que digna, motl ben aconseguida i efectiva, d’allò més entretinguda.
Potser el Lector ingenu podria explicar-se un poc més…