Cucarella

Potser no siga un bon moment per a fer aquesta reflexió. No debades el cadàver encara està calent com qui diu. El seu assassí justifica el crim com pot («La maté porque era mía»), mentre espera que passen els mocs i les tassetes, que diria l’Estellés, i llavors regalar a algun altre «amiguito del alma», amb bigot o sense, les freqüències que ara callen en negre i esperen amo a les pantalles dels nostres televisors i al dial, espanyol a tota ultrança, de la ràdio. Dic que potser no siga un bon moment. Però tant se val. Lo que s’haja de fer, prompte, que a mi tant me s’hi dóna bif com baf; així que fóra compliments i anem avant.

L’oposició valenciana promet una altra RTVV. La tindrem quan el PP perdrà les eleccions, si les perd. La tindrem si l’oposició sumarà i s’avindrà a fer govern. Si s’hi avindran primer i, sobretot, si duraran prou sense barallar-se abans de ressuscitar-la. Que n’estem escalivats, puix que tots els qui hauran d’avindre’s han deixat ratlles fetes: saben de quin peu coixegen i quina és la mà que els penja. Ens la tiren llarga, doncs.

Diuen que qui no coneix la seua història està condemnat a repetir-la. Recordem, per salut, la història; la història de Canal 9. La va impulsar Juan Lerma, primer president de la Generalitat Valenciana i funcionari colonial modèlic: del PSOE valencià. No la va impulsar, o se la va inventar, per compensar la falta de mitjans informatius audiovisuals en català, en català del País Valencià. Ni de bon tros. Si aquest haguera estat el seu motiu, un motiu sincer de recuperació i la dignificació de la llengua pròpia dels valencians, el model haguera estat un altre. Amb la totalitat de la programació en català, per exemple. Amb una intenció de reforçar el català en el conjunt del territori catalanoparlant, en particular tota l’àrea del català occidental, d’Andorra a Guardamar. Tanmateix, en la seua creació, no hi comptaren criteris lingüístics –de normalització lingüística– sinó criteris polítics. Criteris polítics espanyols, espanyolitzants.

Canal 9 va nàixer per a «ofrendar nuevas glorias a España». En aquell moment, TV3 era seguida amb interès pels valencians. Amb molt d’interès. No debades era l’única televisió que s’expressava en la nostra llengua (llàstima, però, de l’obtusa obstinació dels directius polítics de TV3 per silenciar-hi el català occidental, o de reduir-lo a la marginalitat, i de no voler “immiscir-se” en la notícia del País Valencià. Televisió autonòmica, regional, doncs, TV3; també per a «ofrendar», per a no irritar l’amo espanyol). El model que el PSOE va triar per a Canal 9 va ser, doncs, el d’una televisió folcloritzant, al servei de l’espanyolització dels valencians. No hi va haver cap interès per la normalització i dignificació de llengua. No debades, pensaven i actuaren com un PP qualsevol: prohibiren paraules i despatxaren, per rebels i insubmissos, tots els assessors lingüístics.

Seria bo, sí, per descomptat, que si un dia el PP perdera les eleccions, les forces “progressistes” valencianes s’avingueren a ressuscitar RTVV. Tanmateix, seria més bo encara pensar-la d’una altra manera. Seria bo bandejar el nefand i nefast model Lerma-Fabregat. Caldria pensar RTVV des de la coherència lingüística i l’interès normalitzador, i no, com fins ara, des de la lleialtat política. Lleialtat política a Espanya i a les seues disgregadores fronteres autonòmiques.

PS. M’ha vingut al cap, a bou passat, un projecte de ràdio en català al País Valencià, quan només teníem Toni Mestre d’abanderat; projecte impulsat Acció Cultural del País Valencià que no va quallar: Ràdio Zero, crec que s’havia de dir. El govern de Joan Lerma no li va concedir la freqüència d’emissió. Alerta, doncs.