Cucarella

Toni Cucarella en roba de batalla

12 de març de 2009
2 comentaris

Sabates de destrucció massiva

El Tribunal Central Penal d’Irac ha condemnat el periodista iraquià Muntadar al-Zaidi a tres anys de presó (tres!) per haver reballat de bon braç les seues sabates contra l’aleshores encara president dels Estats Units George Bush.

Fins avui no sabíem com de perilloses poden ser unes sabates. Aqueixes còmodes sabates que cada dia ens posem només alçar-nos i sense les quals ja no sabem fer una passa.

No haguera perillat tant la vida de l’ara ex-president Bush si li hagueren reballat un còctel molòtov o una bomba de mà, fins i tot si l’hagueren amenaçat de pegar-li un tir. Per això els magistrats iraquians que han jutjat el seu compatriota periodista han emès una sentència exemplar. Ha estat una dura sentència contra el perill de les sabates de destrucció massiva. Perquè ara sabem que era aquest el terrible armament l’existència oculta del qual va servir d’excusa a George Bush per envair l’Irac amb tot el seu poderós exèrcit… I per trobar-lo (si és que realment pretenien trobar alguna altra cosa que no fóra el petroli que cobdiciaven), Bush i els altres seus còmplices criminals massacraren milers i milers d’iraquians, a més de condemnar-los a un infern sense esperança.

Ben aviat, als avions també ens obligaran a pujar-hi descalços Però jo, ara, com m’estime, orgullós, les sabates! Sobre elles és que camine,  conscient, amb ferma dignitat, i potser un dia jo també les reballaré de bon braç, aïrat, contra algun significat enemic de la humanitat, com ha fet Muntadar al-Zaidi. Contra els criminals del món, calcem-nos unes bones sabates: no sabem quan s’escaurà el dia que tindrem l’oportunitat de reballar-los-les.

  1. Aquest deu ésser el règim de llibertat instaurat a sang i foc pel pulcre occident. Tres anys de presó per llançar-li unes sabates sense fotre-li ni un pèl. No hi ha dret! si almenys l’hagués deixat sense dents, trencat el nas o buidat un ull, hom podria dir, xe! mireu el pobre home com ha quedat! però, no. Aquest jesuïta encara somreia en veure-les vindre. Animalet, prou té, sabent-s’hi blasmat, menyspreat, burlat ell i els seus socis, sobre tot, en xarlotet. Haurà après a dir Medicin Bou? Massachussets? sense aquell accent de Quintanilla de Onésimo (Redondo) No ho crec, Primer ha de perfeccionar el seu català en família, en la intimitat de la llar apegalosa de gomines i andròmines del movimiento. Deixeu-lo estar, que ningú emprenye aquest mal parit!

  2. Quan ixca de la presó ( si és que el deixen eixir i no el maten ) caldrà fer-li un homenatge a aquest home que es va atrevir a llençar-li les sabates a un miserable assessí sense escrúpols, al qui els llepaculs de polítics europeus no s’atreviren a dir-li res…….

    Per mi, si ve a Castelló, el Sr. Muntadar Al-Zaidi, té totes les despeses pagades, no li faltarà de res, menjar, beure i alotjament gratuït, en honor al seu digne gest de menyspreu a un canalla com George Bush……

    Al món ens calen molts Muntadars, que posen al seu lloc als fantasmes sense escrúpols…..

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!