Cucarella

Toni Cucarella en roba de batalla

12 de febrer de 2012
1 comentari

Parlament en l’acte d’homenatge a les víctimes del bombardeig de Xàtiva

Molts dels qui ens hem aplegat ací no vam viure l’horror del bombardeig de Xàtiva. Però durant anys ha estat tan present en la memòria de les dones i els hòmens que el visqueren, que és com si la ciutat haguera patit aquell dia la pitjor de les maldats i no se la pogueren traure del pensament horroritzat. Hem escoltat sovint, aterrits, incrèduls, el testimoni d’aquella brutal tragèdia i per això sentim aquell horror gairebé com si també nosaltres, que ni havíem nascut, haguérem vist caure les bombes sobre aquesta estació, sobre tanta gent indefensa.

Qui va ordenar aquella massacre és encara avui dia «alcalde honorífic» de Xàtiva: «Francisco Franco Bahamode, Caudillo de España por la Gracia de Dios». Un dictador, un criminal sense pal·liatius, un degenerat que va morir al llit –per a major humiliació nostra–, com la majoria dels seus sequaços, l´últim dels quals fa tot just un grapat de dies: Manuel Fraga. «Alcalde honorífic…», quina vergonya, quin destrellat, quina burla.

En quin cap cap si no és en un cap ataconat de borumballes, en quin cor com un fregall d’espart ha fet niu aquesta tossuda i indigna resistència a mantenir-li la condecoració a un infame assassí, l’únic «mèrit» que se li coneix per a Xàtiva és haver ordenat que la bombardejaren, haver ordenat la mort sense pietat de tants conciutadans nostres, indefensos sota les seues bombes, indefensos davant els seus fusells ressentits i assassins. Quin gran «mèrit», el de l’«alcalde honorífic», quin gran servei a la ciutat haver-nos bombardejat i haver-nos causat una gran mortaldat. Xiquets, fins i tot, hi van matar. Quin gran «mèrit»!

En cap ciutat decent del món són honorats els criminals. Però a Xàtiva el dictador assassí és recordat amb orgull per algunes principals autoritats polítiques, sobretot per la màxima autoritat municipal actual. La màxima autoritat per la legitimitat dels vots, però el nostre mínim respecte per la desraó de la seua decisió. Un cap ataconat de borumballes, un cor com un fregall d’espart.

Però el que cal dir ara, fort i clar, amb tota la dignitat, és que ací no hi ha terme mitjà, no hi ha safa d’aigua perquè algú puga rentar-se les mans, miserablement, mesquinament, covardament, com un Ponci Pilat qualsevol. En qualsevol atrocitat contra l’èsser humà només hi ha víctimes i criminals. Aquell qui és encara és «alcalde honorífic» va decretar aquella massacre, i aquest que ho és per la legitimitat dels vots la justifica i lloa aquell malapell dictador. Però ni l’un ni l’altre mereixen el respecte de la bona gent de Xàtiva ni de ningú que es considere persona de compte i raó. Perquè la honorabilitat no la donen els vots, sinó els actes de cadascú. Els actes en consciència. I ací, cadascú, ha triat en conseqüència. O solidaris amb les víctimes o còmplices dels criminals.

Xàtiva, 12 de febrer del 2012

Notícia a Vilaweb sobre l’acte

Notícia a Llibertat.cat

Article de Xavier Aliaga

  1. Em trac el barret (ens fem idea que en porte) davant d’aquest text rotund, punyent i magníficament ben escrit. Tampoc no em sorprèn, perquè m’agrada molt la teua literatura. Però, en aquest cas, no sé si perquè, a més de l’elaboració escrita, li imagine l’emoció de l’oralitat, m’has arribat al cor. Gràcies! I no cal dir que estic amb tu, com tantíssima gent decent.

Respon a Maria Josep Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!