Cucarella

Toni Cucarella en roba de batalla

7 de juny de 2014
10 comentaris

Ni Podemos ni III República: Països Catalans.

L’èxit inesperat de Podemos ha revolucionat el panorama polític espanyol. Val. Els controladors del sistema estan que no caguen merda bona. Collonut. I damunt el rei abdica i s’arma la de Felipe és Cristo. Però ara que comença a gelar-se (i a organitzar-se) l’eufòria, espluguem-los la llémena. A Podemos i als partidaris de la III República Española.

Deixant de banda, primer de tot, que sóc de l’opinió que si vols derrocar un règim totalitari (la Troika) no pots legitimar-lo presentant-te a les seues eleccions (europees). Malgrat l’avenç electoral, l’arc esquerrà és minoritari al parlament europeu i els seus vots no canviaran el rumb polític de les devastadores institucions europees. I per a ser puta de cassoleta, més val tindre la figa queta. I ja s’ho faran ells. Deixant de banda aquesta a bastament declarada aversió a legitimar la inexistent democràcia europea, no sé si com a valencià de Nació Catalana, catalanoparlant resistent doncs, en vies d’extinció, per tant, em convé alegrar-me per l’èxit de Podemos. Més i tot, dubte que m’haja d’afegir a les demandes de referèndum per la III República Española. Al capdavall, la meua república són els Països Catalans: l’únic estat futur que em pot garantir la plena llibertat i la continuïtat (l’existència) com a catalanoparlant.

En quina llengua debaten en els “círculos” de Podemos? M’imagine algú començant a expressar-s’hi en català, i tot d’una algú altre li reclama, potser de bé a bé, “En español, compañero, para que lo entendamos todos”. Quina llengua serà més preeminent que l’altra en una futura III República Española al País Valencià i a la resta Països Catalans encara sota el seu domini? La I la II ja van deixar ratlles fetes: pam amunt, pam avall, practicaren el mateix supremacisme hispànic (castellà) que tots els altres règims espanyols, hagen sigut monàrquics o militars o fifty-fifty.

Em tem, doncs, que, seguint la tradició “izquierdista”, Podemos com a molt ens “tolerarà” i prou. Com tots els altres fins ara. A tot estirar, diran que som un país “bilingüe”, cosa que, segons les contrastades lleis de la sociolingüística, equival igualment a una sentència de mort per al nostre català. Sense la violència que demostren PP, VOX, UPyD o Ciudadanos, però igualment serà la nostra mort. Ens “donaran” algunes lleis a favor, però sense possibilitats de desenvolupar-nos en plena llibertat, sempre coartats pel rang superior de la “lengua común”. Serem animals exòtics en una reduïda reserva de protecció lingüística. No obstant això, de “bilingüistes” que ens condemnen a mort n’hi ha també entre “els nostres”. Defugen el conflicte. Però el conflicte (lingüístic) hi és. Fet i fet, la sociolingüística denomina “conflicte lingüístic” a allò que “els altres” i alguns dels “nostres” li diuen, sovint covardament, sempre fraudulentament, bilingüisme. I en aquesta situació, “la lengua común” (llengua dominant) sempre devora “la nostra llengua” (llengua dominada).

No donaré suport a ningú que pretenga exterminar-me “democràticament”, ni que siga en nom de la III República Española. El gat escaldat, de l’aigua tèbia fuig. Qui més s’assembla a un supremacista espanyol monàrquic és un de republicà, i un d’anarquista també. Són faves comptades. Dissortadament.

  1. Estimado Antoni, creo que no he leído nunca una lista de disparates tan grande como esta. Estaba escribiendo un texto casi tan largo como tu artículo para refutarlos, pero no tiene sentido. Demasiado odio veo yo en tu forma de escribir. Deberías ser un poco más tolerante con la gente que prefiere hablar y escribir en español. A tí no te impide nadie hacerlo en catalán.
  2. Efectivament, jo fa més de vint anys que no vote: ni a les europees, ni a les espanyoles, ni a les autonòmiques ni a les municipals. Votar fóra com donar legitimitat a un règim que no n’és, de democràtic. A un règim podrit, corrupte, on la corrupciô és la bandera que exhibeixen els partits majoritaris i on tot està pensat per a facilitar la corrupció. I per a que aquesta corrupció esdevinga impune.

    Quant a Podemos, només una cosa: algú pot dir-me quan un partit covat a Madrid ens ha beneficiat als Països Catalans?
    Doncs això!

  3. Això de que “Catalunya serà el que vulgui”, també ens ho va dir el Borbonet que entra ara.

    Aquest invent del Podemos no aporta cap novetat en el paisatge. Ni els gestos demagògics (no cobrar i bla bla bla) canvien el funcionament de les plataformes polítiques que hi ha ara, perquè el problema té a veure amb el sistema no amb les persones, que de bones i males n’hi ha, n’hi ha hagut i n’hi haurà arreu.

    No sé si el camí és no votar o, anant a l’altre extrem, que de tot he sentit, fer sang. També n’hi ha que ens comminen a rendir-nos, perquè els humans no tenim solució. I, és clar, si jo em rendís els meus fills encara durien bolquers per no haver d’ensenyar-los a fer pipí al vàter.

    Amb els anys descobreixes que si vols una cosa no cal fer gaire escarafalls -o també-, sobretot es tracta de ficar la banya al forat i tossar sense parar. Amb una mica de sort, entre una cosa i l’altra …

    Ànims al sud!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!