Cucarella

Olli Rehn, Comissari Europeu d’Assumptes Econòmics, ha dit que dóna suport a les mesures contra els drets socials dels treballadors que ha imposat el govern de Mariano Rajoy, i ha afegit que encara en calen més. No podia expressar-se altrament si és la Unió Europea qui ha insistit, exigit, aquesta extorsió continuada que ens aboca a la penúria de drets i de salaris.

Calen vora quaranta anys cotitzats per a poder jubilar-se (mai abans dels 67 anys!) amb una pensió completa, tot i que segons quin salari hom haja cobrat òbviament rebrà una jubilació de puta pena. I amb la reforma actual de les pensions, com més anys viurem menys cobrarem. I encara més: és possible cotitzar quaranta anys amb els nivells d’atur actuals? Els anys d’atur allarguen encara més l’edat de jubilació: qui més, qui menys, en porta alguns a les esquenes; i molts jóvens no han pogut encara incorporar-se al món laboral, i encara hi tardaran. I amb les contractacions precàries, a temps parcial i sovint sense drets, no cal haver-se llicenciat en matemàtiques per a entendre que, amb aquestes condicions, la majoria no podran jubilar-se en la puta vida. Només la mort ens jubilarà. Aquest és el futur que ha dissenyat per a nosaltres la Unió Europea.

Per saber a quin amo serveix la Unió Europea només cal acudir a una de les seues iniciatives més controvertides: la Directiva Bolkestein. Esclavisme dins les fronteres de la UE. Mà d’obra esclava per a les empreses dels països més rics. Posem per cas: treballadors que cobren un salari mínim de 600 euros en el seu país d’origen dins la UE són contractats per a treballar en un altre país, també dins la UE, on el salari mínim, és a dir, el nivell de vida, és tres o quatre vegades més elevat, però cobrant el salari del país d’origen. Quines condicions de vida es presenten per a aquests treballadors, també “europeus”? Viure en barracots i en pisos pastera? Sense oblidar la condició d’esquirols a què els obliguen, puix que les seues infames condicions laborals suposen un clar fre a les reivindicacions socials i econòmiques dels treballadors del país on són contractats. Se’n diu xantatge. La Directiva Bolkestein susposa en realitat donar cobertura legal a l’esclavisme dins la Unió Europea.

Aquesta Unió Europea tan “coherent”, per no dir contradictòria, amb el seu europeïsme, que brama contra Suïssa, que no és país de la UE, per aprovar en referèndum el control de l’emigració provinent de països de la UE, i tanmateix calla quan Bèlgica, que sí que és membre de la UE, expulsa del seu país treballadors de la mateixa UE als tres mesos d’haver-se quedat sense feina.

Així pensen la majoria dels polítics de la UE. I encara hi ha qui vol participar en les seues eleccions i legitimar aquestes agressions. Sí, ja sé que algú em retraurà que no participar-hi és deixar la Unió Europea en mans de l’Extrema Dreta ascendent. Però la realitat és que l‘extrema dreta econòmica fa temps que governa a les institucions de la UE i legisla contra els drets socials i econòmics dels treballadors. Les seues directives així ho corroboren. No entenc l’interès de l’esquerra per legitimar, amb la seua participació, tantes agressions contra les persones. La UE no és un espai democràtic, no és un projecte social i polític democràtic. La democràcia té fonaments socials i no només electorals. No és conseqüent dir que la UE és democràtica perquè hi pots votar, perquè té un parlament: la democràcia es calcula en drets per a les persones. L’únic estat democràtic és aquell que defensa les persones i el seu benestar. Els estats que defensen els beneficis dels bancs, dels inversors i de les grans empreses a costa de precaritzar i de destruir el benestar de les persones no són democràtics i no s’han de legitimar amb els vots. Els vots s’usen només en democràcia. La Unió Europea no té una Constitució pròpia, però té la Directiva Bolkestein. Voteu-la si la voleu, perquè canviar-la no la canviareu.