Cucarella

Toni Cucarella en roba de batalla

4 de maig de 2014
22 comentaris

La incomoditat de Raimon

Crec que si Raimon ha sobreviscut a tants enterradors fins convertir-se en el referent que avui representa per a la Cultura Catalana és, precisament, perquè sempre s’ha expressat des de la seu convicció de les coses i no des de la voluble conjuntura. Com ell mateix ha dit, opinar a tenor i a favor d’un criteri d’oportunitat seria, segons el seu sentit ètic, deshonest.

Raimon no ha sigut mai independentista. Això ja se sabia. Ha dit que en la situació actual se sent incòmode. Qui no se’n sentiria si el rumb de les coses el precipitaren a haver de prendre una decisió a caixa o faixa, i la decisió que potser calguera prendre posara en contradicció allò en què sempre havia cregut? No ha estat el mateix Raimon qui, en la mateixa entrevista, ha dit que cal votar perquè es clarifique la voluntat del poble? Caldrà votar i decidir (encara que Espanya s’hi opose). En un sentit o en un altre. I no serà per a tothom una decisió còmoda de prendre. Tots els qui ara posen estelades al balcó eren independentistes fa dos o tres anys arrere, o cinc o deu anys? Ho eren amb el mateix fervor que ho són en aquest moment? En algun moment d’aquesta “transformació” no s’han sentit incòmodes, precisament per ser conscients del canvi? Hom aplaudeix els qui ara es declaren favorables a la independència però temps era temps menystenien l’independentisme, com ara Jordi Pujol; els qui tornaren convertits al sobiranisme després que Rajoy els posara entre Espanya i la paret, com ara el president Mas; els qui haurien volgut seguir sent espanyols però se sumen al procés independentista perquè s’han convençut que Espanya és un malson totalitari sense solució democràtica.

Jo crec que en aquests moments hi ha moltes persones honestes que, com Raimon, se senten incòmodes perquè no havien previst que es trobarien en aquest destret hamletià. Això vol dir que perceben la possibilitat d’un canvi profund. A aquestes persones no les han criticades perquè no són un referent cívic i cultural com ho és Raimon. Més i tot es comprèn la seua incomoditat. Si el procés independentista ha anat sumant voluntats i indecisos ha estat perquè ha fugit de la intransigent actitud espanyolista del “conmigo o contra mi”. Fóra contraproduent espanyolitzar-lo ara. Tampoc no cal demanar a ningú que siga ara l’independentista que no havia sigut mai amb la fe enardida del convers.

En aquestes alçades, amb el camí que ha recorregut, i amb tots els enterradors als quals ha sobreviscut, Raimon no necessita demostrar res de nou que no haja demostrat a bastament. Fet i fet, la Cultura Catalana no seria el que és avui sense ell. I això cal agrair-li-ho. Abans, ara i sempre.

Jo només li discutiria una afirmació. La que adverteix d’un augment de l’anticatalanisme al País Valencià si Catalunya esdevé independent. No li cal a l’espanyolisme que arribe eixe moment per incrementar la virulència anticatalanista. No debades, és amb el momo de la “invasió catalana” que abans i ara han entretingut els valencians més ignorants quan ha calgut ocultar els seus escàndols de corrupció. Vull dir: és la seua naturalesa. D’ara i de sempre. No cal amoinar-s’hi. Cal preocupar-se, tanmateix, per donar una resposta contundent i unitària a aquesta continuada agressió impune. La resposta que no s’ha sabut donar encara. Massa por de morir vestits. Massa por de ser “acusats” de catalanistes: de traïdors i d’invasors catalanistes. Però els traïdors i els invasors són els anticatalanistes més espanyols; i els més corruptes. I com més corrupció se’n destape, més forta serà la seua brama anticatalanista.

I més clara hauria de ser la decisió d’anar-se’n d’aquesta Espanya que no ha dubtat a sembrar l’odi i el terror al País Valencià “para ofrendar nuevas glorias a España”. La dreta a sembrar-lo, i certa “esquerra” a encobrir-lo.

  1. Com ell, hi ha gent que se sent incòmode, perque mai han pensat ser on som, però com ell diu, cal que ens deixin votar i aleshores ho sabrem de cert i començarem a treballar de veritat …. ep que ja s’està treballant i molt i estarem preparats sigui quin sigui el resultat. Raimon és un referent cultural en majúscules per el nostre país, ho ha estat, ho és i ho serà. Una boníssima reflexió la teva, de les millors que he llegit aquests últims díes.
     
  2. Estic d’acord, en línies generals, amb tot el que dius. Només voldria comentar que em sembla que hi ha moltíssima gent al Principat que s’ha fet independentista sense cap mena d’incomoditat; perquè eren espanyols només superficialment, però quan han vist quin vent bufava no els ha costat gens d’adaptar-s’hi i s’han llevat el vestit artificial. Gent que estava incòmoda -ara sí- amb l’espanyolitat (per exemple, que mai no s’havien identificat amb la rojigualda), que veien que alguna cosa grinyolava, perquè només els castellans eren espanyols de debò i ells no eren castellans, però que no tenien accés, per motius diversos, als nostres cercles conscienciats. A aquests, normalment catalanoparlants o quasi, no els ha costat gens de treure l’estelada al balcó (que quedi clar que no és cap crítica, sinó una descripció). Ha costat més, suposo, a qui sí que tenia una identitat espanyola arrelada (penso en el cas de la gent de Súmate) o a qui havia pensat molt en aquestes coses i havia arribat a una conclusió diferent de la independentista (els federalistes o confederalistes sincers, no aquells per a qui el federalisme o confederalisme són un dic de contenció de l’independentisme i prou). Raimon segurament és un federalista sincer, i té tot el dret a continuar-ho sent tota la vida. Segurament hi ha de tot, i no sé pas si els de Súmate o Raimon estarien d’acord amb mi.
  3. Després de 500 anys d’estar idiotitzats per un imperi com Espanya, que Raimon mai s’havia pensat la independència, va home va, això no s’ho creu ningú. L’argumentari és pobre i incongruent. 
  4. Veig que avui has portat la roba de batalla a la bugaderia. Xativí per xativí i escombrant cap a casa.
    No crec que us hàgiu d’esforçar a justificar a Raimon, pot opinar el que vilgui i l’obra feta aqui està i aqui quedarà. Però un personatge públic te algunes obligacions que no tenim els altres, i en el seu cas  no ser ambigu quan per la trajectoria personal entraria amb força dins el perfil independentista. Jo no li he sentit mai en un recital dir “ei, no us penseu que soc independentista, només estimo la llengua, però ja m’està be ser espanyol”. Honradament ho hauria hagut de repetir abans de cada concert perque sabia que el que la gent pensava d’ell. Si era un infundi, ho havia d’aclarir en el seu moment, no ara. En Pujol també va jugar a aquest joc i la gent no perdona que l’enganyin ni que sigui per omisió.
    L’obra quedarà, el prestigi el te perdut.
     
  5. Em sembla molt bé que en Raimon expressi la seva incomoditat davant el procés emancipatori català. Fins i tot si en un moment donat demana el vot Si-No, li ho respectaré.
    Ara bé, respectar la seva opcio, no m’impedeix ni ens hauria d’impedir de ser criitcs i criticar-la, si no ens sembla positiva o ben fonamentada.
    Dic aixo perquà sembla que si critiques la seva opcio, sembla que no tinguis en compte tot el treball que ha dut a terme per la cultura catalana, per altra banda excels o que siguis directament un talibà independentista intolerant que fa allo tan espanyol de Conmigo o contra mi. Doncs no, mil vegades no, Sr Cucurella i Sr Partal. Tenim, no tans sols el dret, sino sobretot l’obligacio de criticar i manifestar el nostre desacord amb la seva posicio si aixi ho creiem sincerament.
    De fet crec que l’editorial d’avui del Vicent Partal es paradoxalment una mostra del que ell mateix critica: un rebuig a la dissidència davant certes raons i motius de la “dissidència” davant un moviment popular tan potent. I dins de la meva dissidència respecte a la posicio del Raimon penso, i potser l’erro, que aquesta s’arrela en els prejudicis d’un pensament d’esquerres que mai no ha sabut massa que fer amb la dimensio nacionalm fora d’honroses excepcions. El PSUC va fer molta feina per les llibertats dels catalans i la sensibilitzacio de bona part de la immigracio respecte a la cultura catalana. Pero fou incapaç de generar un discurs fort, potent i coheren sobre la qüestio nacional. I crec que en Raimon com fill de la seva època i els seus lligams ideologics li està passant el mateix. I dit aixo, espero que per molts anys poguem seguir gaudint del seu excellent treball, que ha servit, entre altres, per apropar els poetes medievals catalans a un public més ampli que els simples erudits: Ausias March, Jordi de Sant Jordi, etc
  6. A banda de la seva contribució innegable a la cultura i la llengua, Raimon ha tingut posicions polítiques mes que discutibles. Va ser comunista oficial convençut, dels que creien que la URSS era un exemple a seguir, quan ja havien masacrat la Primavera de Praga. Li va fer una canço ridiculament laudatoria com un bon home entrenyable de cabells blancs a Gregorio López Raimundo, secretari general del PSUC, un estalinista amb un passat fosc de comisari polític al front d’Aragó (quants anarquistes i poumistes va contribuïr a assesinar?) i amb responsabilitat en la campanya de calumnies i delació d’en Comorera, a qui va substituir en el càrrec, ja que el seu camarada purgat sembla que era massa catalanista (titista li deien). Després els del PSUC i el PCE és van tornar eurocomunistes, i finalment van claudicar a la transició, però durant molts anys van ser purs estalinistes a les ordres directes d’en Dimitrov. Ara que Catalunya té la oportunitat històrica de ser lliure ens surt aquest home amb el seus dubtes. És ben trist, per que és un referent per molta gent i farà que algú més dubti també. Tothom pot dir la seva però ell, com a referent i per respecte al seu païs d’acollida, hauria de ser més prudent, ni que sigui per no donar arguments als unionistes. Per altra banda, musicalment, en Raimon no sap tocar la guitarra.

  7. que el senyor Raimon expressi el seu parer. Reconec que em xoca aquesta necessitat d’una part del món cultural català -que no catalunyès- de justificar-lo. El senyor Raimon forma part de la nostra cultura com tantes persones, personatges i entitats i tots tenen la seva opinió, perfectament respectable.

    Des de la meva ignorància cap a la seua obra, només el conec per referents i per allò d’Al vent, haurieu de tenir en compte que la independència de Catalunya ara, i espero dels Països Catalans a futurs, no passa pel que pensi aquest senyor. He d’aclarir que l’escoltaven els meus pares, no pas jo.

    Una mica a l’estil de madriT que es pensa que aquesta moguda és cosa del senyor Mas, molts es pensen que l’independentisme ha de passar per la “vella guàrdia”. Penso que l’erren, perquè aquesta vella guàrdia és ínfima en comparació al moviment sociològic que dóna suport a la independència.

    Des del punt de vista baixllobregatí, potser el més castellanitzat, m’interessa més el que pensa la Yeni, o el Yonatán, que no pas el senyor Raimon, per molt que la premsa faci bullir l’olla amb les declaracions d’aquest senyor, de qui ni la Yeni ni el Yonatan n’han sentit a parlar. I em preocupa que Estopa no estigui al cas, i em preocupa que aquells que volen, o diuen que volen, el dret a decidir, però que no es casen amb la independència, continuen menant el seu ramadet de vots per tal que no se’ls escapin.

    Ho trobo un insult a la ciutadania, una covardia i un senyal de mesquinesa política que em fa rumiar molt, a mi que sóc independentista de naixença, si aquesta independència voldrà dir entronitzar tota aquesta patuleia de sinvergüenses.

    Sense Raimon potser serem independents, els catalans, de moment, però sense la Yeni i el Yonatán serà molt difícil.

    Rumieu-ho.

  8. Perplexitats al escrit del company Toni:
    ¿Creus que hi ha avuí a Catalunya “voluble conujuntura”? ???
    ¿No ha fet el Raimon cançons per la terra, i a acaronat l´espirit Nal.? 
    ¿Que no ha sigut independentiste? ¿que ha sigut? ¿cantant per amor al art o la pela?
    ¡Sí a catalunya es va a caixa o faixa”! sigam seriosos, ¿o es que un Estat es fa al igual de les olimpiades?.
    Avuí no sols es vol votar ¿o no o saps? aixó es per alló de cada cuatre anys. La contrasdicció está en dir que “cal votar encara que Espanya  s´hi opose” es caixa o faixa ¿o no?; fixem-nos amb el mirall.
    ¿que? ¿hi ha premit per al independentiste vell? ¿es millor que el nou? ¿dona caracter aixó?
    Dius que aquesta en una decició incómoda per a la majoría, ¡no! em sembla que sap el que vol, i es fa ara perque es ara la “oportunitat”, avanç, no.
    “No tot hom aplaudix la inde” si no fora així no faría falta res, sols proclamarla.
    No es exenple el Pujol, Mas , Junqueras, etc. son simplement honestos es tracta de altres persones que es diu CIUTADANIA.
    Dius  “hamletiá”, pues no, sols val el eser, i lo que importa es que el canvi es faci profund.
    El Raimon no ha mostrat el que es com a bon Cachán, com a comuniste a l´estil del anys 30, no o mostren mai.
    No em sembla que creix avuí l´anticatalanisme al Pais, al contrarí depen a on acudeixes. Deixa de parlar d´aixó, fr-ho els crea mes enrabiats.
    El veig entre dos aigues, un clar cas de “Puta i Ramoneta”. 

     

  9. Perplexitats al escrit del company Toni:
    ¿Creus que hi ha avuí a Catalunya “voluble conujuntura”? ???
    ¿No ha fet el Raimon cançons per la terra, i a acaronat l´espirit Nal.? 
    ¿Que no ha sigut independentiste? ¿que ha sigut? ¿cantant per amor al art o la pela?
    ¡Sí a catalunya es va a caixa o faixa”! sigam seriosos, ¿o es que un Estat es fa al igual de les olimpiades?.
    Avuí no sols es vol votar ¿o no o saps? aixó es per alló de cada cuatre anys. La contrasdicció está en dir que “cal votar encara que Espanya  s´hi opose” es caixa o faixa ¿o no?; fixem-nos amb el mirall.
    ¿que? ¿hi ha premit per al independentiste vell? ¿es millor que el nou? ¿dona caracter aixó?
    Dius que aquesta en una decició incómoda per a la majoría, ¡no! em sembla que sap el que vol, i es fa ara perque es ara la “oportunitat”, avanç, no.
    “No tot hom aplaudix la inde” si no fora així no faría falta res, sols proclamarla.
    No es exenple el Pujol, Mas , Junqueras, etc. son simplement honestos es tracta de altres persones que es diu CIUTADANIA.
    Dius  “hamletiá”, pues no, sols val el eser, i lo que importa es que el canvi es faci profund.
    El Raimon no ha mostrat el que es com a bon Cachán, com a comuniste a l´estil del anys 30, no o mostren mai.
    No em sembla que creix avuí l´anticatalanisme al Pais, al contrarí depen a on acudeixes. Deixa de parlar d´aixó, fr-ho els crea mes enrabiats.
    El veig entre dos aigues, un clar cas de “Puta i Ramoneta”. 

     

  10. Sóc de Castelló, independentista català des de que tinc ús de raó i en part ho sóc gràcies a les cançons d’En Raimon a qui vaig descobrir els anys 60 del segle passat.

    Reconec la gran tasca cultural i de recolzament a la llengua catalana feta per En Raimon al llarg de la seua vida, però també he de dir que les seues declaracions sobre la independencia de les quatre provincies del Principat, m’han decebut i no acabe de comprendre-les.

    (Si parle amb propietat, no puc parlar del procés d’independència de Catalunya, ni del procés d’independència del Principat, perque el procés només afecta de moment a quatre províncies de l’Imperi Castellà, que no arriben a ser ni tan sols el Principat, perquè els hi falta la Franja de Ponent i la part  ocupada militarment per l’Imperi Francés)

    Per tan, si parlem amb propietat, deurem dir el procés d’independència d’una part de Catalunya o d’una part del Principat de Catalunya.

    De moment ja anem malament, perque sense adonar-nos-en, estem emprant el llenguatge de l’enemic castellà i francés, que ha reduït Catalunya a quatre províncies.

    Però a part d’aquestes reflexions semántiques, jo li preguntaria a En Raimon…..Per a què a fet tan de treball, tan d’esforç, tan de patiment al llarg de tans anys, per a què ?? Per a continuar essent eternament una part de l’Imperi Castellà o francés??  Uns imperis violents, intolerants, feixistoides, depredadors, com tots els imperis.

    El concepte de pertanyença a una nació és un concepte elemental, que tothom el té, inclús sense adonar-s’en. I l’estat natural de tota nació és la sobirania, el no estar subjecta a un poder exterior, el ser lliure.

    Tinc clar que En Raimon sap a quina nació pertany…..Com és possible que Ell no tinga clar quina és la millor situació política per a la seua nació ??

    Aquest dubtes i aquestes contradiccions expresades per una persona amb l’historial d’En Raimon, m’han decebut, sincerament i crec que tinc tot el dret a dir-ho sense ser sospitòs de res, ni d’independentista vell ni nou, simplement dic que no m’agraden aquests dubtes.

    La independència de la part del Principat formada per les quatre províncies en poder dels castellans, serà positiva per a tota la nació, perque obrirà molts ulls, desfermarà moltes consciències i evaporarà molta por, això si, sempre que el nou estat siga honest, sense corrupció, amb respecte absolut pels Drets Humans i els Drets Socials…..Si no és així, malament rai, serà utilitzat pels estats imperials castellà i francés per desacreditar-lo i acabar de destruïr la nació catalana.

     

  11. Toni, en escriure això no devies d’anar amb roba de batalla, més crec aniríes amb pijama, i t’ho hauries de fer mirar perquè els pobres mai hem gastat de pijama.
    Ja sap: si no vius (vesteixes) com penses, acabaràs pensant com vius (vesteixes)
    Veig que has tornat a escriue: eres més feliç? Al remat d’això es tracta.

    P.S. El Raimon mai ha sigut dels nostres i és clar: en la independència tampoc

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!