La llicència poètica del dia setè, però, crec que l’ha traït: La Creació, segons Gènesi, va durar una setmana (7 dies). El seté dia és el dissabte, el dia de descans establert -i beneït i santificat- per Jehová-Déu. El diumenge és el primer dia de la setmana/Creació. Els calendaris anglosaxons reprodueixen aquesta particularitat (i a l’idioma portuguès s’emfatitza la idea del dissabte com a dia “específic” i la del diumenge com a “primer dia” de la setmana). És cert que els catòlics romans i la majòria (no tots, però) dels cristians tenen al diumenge com a dia de festa. Però el dia de la “festa grossa” (el setmanal “descans sabàtic”) continua sent el dissabte… més enllà de la fi del món (Isaïes 66:23).
La llicència poètica del dia setè, però, crec que l’ha traït: La Creació, segons Gènesi, va durar una setmana (7 dies). El seté dia és el dissabte, el dia de descans establert -i beneït i santificat- per Jehová-Déu. El diumenge és el primer dia de la setmana/Creació. Els calendaris anglosaxons reprodueixen aquesta particularitat (i a l’idioma portuguès s’emfatitza la idea del dissabte com a dia “específic” i la del diumenge com a “primer dia” de la setmana).
És cert que els catòlics romans i la majòria (no tots, però) dels cristians tenen al diumenge com a dia de festa. Però el dia de la “festa grossa” (el setmanal “descans sabàtic”) continua sent el dissabte… més enllà de la fi del món (Isaïes 66:23).
Atentament