Cucarella

Toni Cucarella en roba de batalla

10 de març de 2005
Sense categoria
0 comentaris

Els Països Catalans i l’autèntica nata espanyola

El
President del Consell d’Estat, Francisco Rubio, ha tingut l’atreviment de dir que
la comunitat nacional catalana s’estèn més enllà fins i tot de les tres
fronteres autonòmiques. Cal pensar que ho ha dit perquè ho creu de debò, i no
amb la intenció de donar peixet als histèrics del Movimiento, i de retruc
despistar l’atenció dels diversos conflictes actuals amb l’enrenou del canyaret
que tot d’una s’ha mogut. La culpa de tots els mals, durant el franquisme,
sempre era dels rojos, els masons i els separatistes; de la mateixa manera que
ho eren els jueus durant el nazisme. De la transició ençà, la culpa de tot
sempre recau en les ànsies expansionistes dels catalans, i dels valencians
pancatalanistes. Però de la balança fiscal, ni parlar-ne. [continua…]

Les
obvietats de Francisco Rubio ja han estat trinxades per l’acero español de Mariano
Rajoy, Fernando Giner (“Valencia ni se compra ni se vende”, ha proclamat, com
aquell “cariño verdadero” de Manolo Escobar, i podria ser que ho haguera bramat
encamallat sobre l’estàtua eqüestre del Cid, vora la plaça Espanya de València),
el vicepresident Víctor Campos -en nom del President Francisco Camps- i fins i
tot per Antoni Such, portaveu del PSOE valencià (PSPV de tant en tant i gairebé
sempre en la més celada intimitat). Such ha esgrimit la constitució espanyola,
enforfoguida cotilla a la que no se li pot tocar ni un fil, com si no sabérem prou
de tant refregar-nos-ho per la cara que aqueixa constitució postfranquista
prohibeix específicament els Països Catalans (Què tenen de bo els Països
Catalans que tots els espanyols, franquistes i antifranquistes, estigueren
d’acord a prohibir-nos-els?). I si ells, els espanyols d’una i l’altra sigla,
temen els Països Catalans com un mosquit tem la flitera és perquè som la
darrera colònia del seu Imperio, les seues últimes mines de Potosí.

Dissortadament,
els Països Catalans no tenen gaires veus que els defensen. Amb tot són
utilitzats pels espanyols com l’home del sac o el Moro Mussa, per crear por i
cohesionar-se ells. Els nazis en sabien un fum, d’aquestes estratègies. I al
final, la por a rebre també fa que la raó cedesca al xantatge. La por a rebre i
“la prudència”. Pujol va pactar l’esquarterament del català amb Eduardo Nosvamosaforrar
Zaplana, Maragall i els seus volien que les emissores de la CCRTV censuraren el
terme País Valencià per dir-ne Comunitat Valenciana, com ja pretenia fer el PP
als centres d’ensenyament valencians, i hi va donar les instruccions oportunes
perquè se sancionara severament el professorat que usara País Valencià i
llengua catalana a les aules. Els espanyols extremats es toquen i es donen la
mà. Perquè els espanyols no tenen nivells: ho són, de dreta, d’extrema dreta,
d’esquerres i progressistes, hasta las
cachas
. I per a rematar la garba, i demostrar que això és així, m’he deixat
per al final les declaracions de Joan Ignasi (sic) Pla, realitzades dies
després del darrer dictamen de l’AVL, aqueix patracol que diu això de la
llengua compartida o siga com badada. Va dir el capataç primer dels socialistes
valencians que el dictamen de l’AVL permetia “plantar cara a Carod-Rovira y a ERC“. Pixa Pla fora de la tassa i
cal preguntar-li què li fan els collons al córrer, tot i que la resposta ja la
sabem: no res si no és que ets un bossa.

És
un fet constatat, doncs, que Camps i Pla pensen i s’expressen indènticament, com
autèntica nata espanyola que són: tanto
monta, monta tanto
.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!