L’Acadèmia Valenciana de la Llengua acaba de presentar al món el seu Diccionari Normatiu Valencià. Temps arrere ja havia aprovat la seua diferenciada normativa, la Gramàtica Bàsica Valenciana. Alguns han considerat un gran pas —cap arrere o més arrere de les Normes de Castelló?— el reconeixement per part de l’AVL que el valencià (o “llengua
Ha dit Mariano Rajoy, president d’això que diuen que és el Reino de España, que ni en vida d’ell ni en la vida del món no hi haurà referèndum ni independència de Catalunya. El PSOE de Rubalcaba, Valenciano i Navarro li fan costat. Com li fan costat, a tota ultrança, el palmeros falangistes d’UPyD i
Cap de setmana de presentacions de «Dones d’aigua, hòmens de fang». XÀBIA (Marina Alta). Divendres, 17. Biblioteca Pública de Xàbia. 20’00 hores. QUATRETONDA (Vall d’Albaida). Dissabte, 18. Saló d’Actes de l’Ajuntament. 19’00. Organitza l’Associació Cultural Dorresment.
Entrevista a Vilaweb i lectura d’un fragment de “Dones d’aigua, hòmens de fang” a Vilaweb TV: «L’única manera que tenim de fer justícia és a través de la literatura»
Creu el lladre que tots roben. Ho sap perfectament, que només és ell qui roba. Però com a més de lladre és cínic, acusa tothom d’haver comès el seu mateix delicte. Però no a manera d‘injustificable justificació, sinó com a estratègia. Emmerdar tothom amb la merda que només ell caga i escampa. Per això el
Diu la notícia del Portal de Xàtiva: Xàtiva lliura els premis del concurs de cartes “Els Reis parlen en Valencià” I apareix aquesta foto: Els xiquets i xiquetes premiats apareixen amb les regidores del PP Rosa María Esteban, Maria José Pla i l’alcalde Alfonso Rus. Els Reixos aneu a saber si parlen en valencià, potser
«Dones d’aigua, hòmens de fang», ressenyes i vídeos
En la diada de la la Nit de Nadal eixíem en grup i arreplegàvem tota mena de pots de llanda. Els uníem mitjançant una corda o un fil d’aram, fent rastre. Com més llarga fóra la reata, millor. Al cap de baix, on s’acabava la tiramenga de llandes, hi posàvem un tros de fusta. A
Contes escatològics a CaMot: T’estime més que un bon cagar.
D’ençà que Guiddens va teoritzar sobre el camí que havia de seguir la socialdemocràcia europea, amb aquella altra cèlebre “tercera via”, la confluència dels partits socialistes europeus amb la dreta tradicional és irrefutable i, de més a més, imparable: aquell vehicle el dissenyaren sense marxa arrere. Perquè és un vehible que avança amb diverses marxes
Anem a veure si em puc aclarir… Serà consulta o serà referèndum? Si és consulta, la doble pregunta ja està bé. Total, una consulta és això: una consulta, demanar opinió i prou. No hi ha compromís. Només volen saber i han preguntat. Preguntar no és ofendre, diem, i pensem, els vers valencians, al sud dels
Eixe el sabeu, no? Preguntes: Vols que et conte el conte de Pere Vicent, que se’n va anar a cagar i se’l va emportar el vent? I el xiquet diu: Sí, val! I tu, llavors, l’enredres: Jo no dic “Sí, val”. Jo dic que si vols que et conte el conte de Pere Vicent, que
Escolans d’amén, cabassets femeters dels mercats. Diuen, i s’ho han de creure per força puix que per això els paguen, que eixim de la crisi. I canten –cants de sardina pudenta– que hem de ser assertius, positius, i si poguera ser “emprenedors”. Més aïnes, però, aconformats. ¿De quina crisi eixirem amb salaris de pa i