Els habitants de l’idioma: Galima

Les llengües, com les ciutats,
tenen els seus habitants. Uns conformen l’imaginari col·lectiu més màgic, on
conviuen fades, bruixes, gegants, dimonis, donyets… Uns altres d’aquests
habitants potser un dia foren persones de carn i ossos. Una llengua agonitza
quan aquests personatges ja no són convocats pels parlants d’aquesta llengua on
ells habiten.

Alguns d’aquests personatges -els
qui potser un dia foren gent de carn i ossos- només sabem de la seua existència
per la frase feta o la sentència o l’atribut que els convoca. Va passar més fam que Garró, diem. Però
no sabem qui és Garró. Almenys jo no he trobat cap notícia de la seua
biografia. I Meló: Corres més que Meló.
Ets més burro que Tronc, que va vendre la
moto per comprar-se Gasolina
. Aquest darrer sembla ser un personatge més o
menys acabat de descarregar, si més no ho sospitem perquè ja s’havia inventat
la moto. Tenim, doncs, un personatge del segle XX, tanmateix: algú té cap
notícia d’ell? Fumes més que Piu. Ets més inútil que Pota. Ha fet més mal que Tello. [continua amb Galima]

Foto: El Salt de Galima (Sellent)

Diem:“He conegut el teu cosí. Redell, i quin galima està fet!” Si a la
Costera diem d’algú que és un galima descrivim una persona molt alta,
“guaixada” -corpulenta-, com si diguérem atlètica. Galima va ser un roder que
va deixar les seues ratlles fetes a la Costera i la Canal de Navarrés. Diuen
que va nàixer a Castelló de la Ribera, i és provat que va viure a Roglà, davant
de l’església. El mataren a Navalón (la Canal de Navarrés), quan al maser que
l’amagava li pagaren la mort: mentre Galima becava vora el foc, el maser li va
clavar la destral entre cap i coll.

Però la fama de Galima no
procedia de les seues delinqüències com a roder. Ell era prou més conegut pels
seus “rècords” atlètics: va travessar el Xúquer d’un bot, entre les poblacions
velles de Gavarda i Beneixida. Unes cròniques afirmen que el salt va ser net,
de riba a riba. D’altres diuen que es va ajudar d’una bala de palla que va
llançar enmig del riu. En terme de Sellent (la Ribera Alta), en els límits amb
la Costera, hi ha el Salt de Galima. La tradició diu que el roder va saltar
aquest barranc d’un bot, després que ho va intentar el seu company de partida
Guixa. Aquest però, va trencar-se la cama en intentar el salt. A l’altra banda,
els esperava la guàrdia civil. Quan feren el moviment de voler acostar-se a
Guixa, Galima va disparar i la bala va ratllar el front d’un dels guàrdia
civil. Llavors Galima va dir que si algú d’ells tenia dona i fills que se’n
tornara cap a casa, perquè l’altre tret no seria d’avís, seria de mort. Devia
tenir Galima reconeguda fama de bona punteria, perquè la tradició oral afirma
que la guàrdia civil es va batre en retirada, i llavors Galima, aclarit el
panorama, va realitzar aquell gran salt que ha donat nom al barranc en aquell
punt. Una de les “marques” més singulars que ha recollit la tradició oral sobre
Galima és que podia fer un salt amb els peus junts i, girant el cos 180º,
assolir una llargària de “cinc solcs de dacsa”. Un rècord insuperable!

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *