Gàlim

Resulta que un dels bars clàssics del poble, el bar Pau, canvia d’ubicació i se’n va a l’entrada del poble, la que hi ha venint des de Xàtiva o Ontinyent. En el local on estava el bar, a l’avinguda que era del País Valencià i que els del PP van rebatejar amb el nom de Jaume I, s’instal·larà una prosaica oficina bancària. Com la planta baixa és llogada i s’han de pagar les mensualitats, les obres s’estan fent a gran velocitat, de manera que ja es veu com quedarà la cosa, i ja es veu que l’entrada quedarà com estava, és a dir, amb un bon escaló.

Això de l’eliminació de barreres arquitectòniques, accessibilitat, inserció social… Literatura i propaganda. A temps arrere la Diputació es va gastar una fortuna (no recorde quants diners eren, però per al que van fer em sembla que es va pagar car) rebaixant cantons de voreres (sense solta ni volta), i ara ningú diu que es faça una rampeta que costa menys que un escaló. I hi ha altres locals que s’han obert al públic recentment sense la més mínima accessibilitat.

No és que tinguen mala intenció, és que no tenen el més mínim interés. I això encara és pitjor, perquè és com si no existírem…