Cucarella

Molt de rastre està portant l’agressió, o el que fóra, que diu Pere Navarro que va patir l’altre dia a Terrassa. Molt bé li ha vingut el tuacte per tirar fum espès sobre el desmantellament del PSC, i sobretot per ajudar als seus correligionaris espanyolistes a espampolar, amb maneres de mona indignada, el suposat clima de crispació, persecució i violència que es viu a Catalunya per part dels independentistes contra els unionistes espanyols. Si non è vero è ben trovato. Com que estava venent molt bé la burra i s’hi han acostat a muntó de compradors, un altre pardal de la mateixa albufera, el ministre Fernández Díaz, s’ha afanyat a pujar-se al cadafal per a denunciar que l’altre dia l’insultaren quan eixia d’un restaurant. Senyor pirotècnic… Amb tot, cal dir que a Fernández Díaz no l’insultaren, sinó que el van descriure a la perfecció: li van dir “feixista”. Les seues lleis, les seues devocions i les seues actuacions en donen fe.

Anava a fer-me el solidari, i explicar-los com al País Valencià, gràcies a espanyolistes exemplars com Abril Martorell (que ja té una avinguda a València “por los servicios prestados”) i Alfonso Guerra, àlies Ribot, els valencians coneguem perfectament què se sent quan t’insulten pel carrer (“¡Catalanista, hijo de puta!”), quan t’arreen una sumanta d’hòsties (o alguna cosa pitjor, com la que li feren a Guillem Agulló, o a Joan Fuster), quan et ratllen la carrosseria del cotxe o et punxen les rodes… Quina ràbia i impotència se sent quan fins i tot fan els teus fills objecte de la seua violència i crispació. I tot això amb la més absoluta impunitat. Els valencians coneguem prou bé aqueix clima polític que ara Navarro i Fernández Díaz i tota la seua clec política i mediàtica denuncien; els valencians coneguem perfectament, en carn viva, com es crea la crispació i com se’n trau rèdit polític. De fet, el PP valencià hi torna contínuament.

Dic que anava a fer-me el solidari. Un rampell d’inconsciència. A gosades que hauria quedat jo com un gran balòstia. Perquè de la violència i de la crispació que ara denuncien Navarro i Fernández Díaz (sobretot Fernández Díaz), ells en saben un munt. Però no pas per patir-la. Ans al contrari: uns per crear-la i atiar-la i uns altres altres per consentir-la i encobrir-la quan haurien pugut combatre-la. Se’n diu deixar ratlles fetes. Les d’Abril Martorell, Alfonso Guerra, Lerma i tutti quanti que han vingut després. Fins al dia d’avui. Ininterrompudament. Impunement. #MarcaEspaña